Scrutatio

Sabato, 27 aprile 2024 - Santa Zita ( Letture di oggi)

Giobbe 26


font
NOVA VULGATAEL LIBRO DEL PUEBLO DE DIOS
1 Respondens autem Iob dixit:
1 Job replicó, diciendo:
2 “ Quomodo adiuvisti imbecillem?
Et sustentas brachium eius, qui non est fortis?
2 ¡Qué bien has ayudado al débil y socorrido al brazo sin fuerza!
3 Quod dedisti illi consilium, qui non habet sapientiam?
Et prudentiam tuam ostendisti plurimam!
3 ¡Qué bien has aconsejado al ignorante y enseñado la prudencia al simple!
4 Quem docere voluisti?
Et cuius est spiritus, qui egreditur ex te?
4 ¿A quién le has dirigido tus palabras y quién inspiraba lo que salió de ti?
5 Ecce umbrae gemunt sub aquis,
et qui habitant cum eis.
5 Bajo la tierra se retuercen las Sombras, las aguas y los que habitan en ellas.
6 Nudus est infernus coram illo,
et nullum est operimentum Perditioni.
6 El Abismo está desnudo ante él, y nada cubre a la Perdición.
7 Qui extendit aquilonem super vacuum
et appendit terram super nihilum.
7 El extiende el Norte sobre el vacío, suspende la tierra sobre la nada.
8 Qui ligat aquas in nubibus suis,
ut non erumpant pariter deorsum.
8 Encierra el agua en sus densos nubarrones, y las nubes no se rompen bajo su peso.
9 Qui operit faciem solii sui
expandens super illud nebulam suam.
9 Oscurece la faz de la luna llena, desplegando sus nubes contra ella.
10 Terminum circumdedit aquis,
usque dum finiantur lux et tenebrae.
10 Trazó un círculo sobre la superficie de las aguas, en el límite mismo de la luz y las tinieblas.
11 Columnae caeli contremiscunt
et pavent ab increpatione eius.
11 Las columnas del cielo vacilan, presas de terror por su amenaza.
12 In fortitudine sua terruit mare
et prudentia sua percussit Rahab.
12 Con su fuerza, reprimió al Mar, con su inteligencia, quebrantó a Rahab.
13 Spiritus eius serenavit caelos,
et manus eius confodit colubrum fugientem.
13 Con su soplo, despejó los cielos, su mano traspasó a la Serpiente huidiza.
14 Ecce haec sunt termini viarum eius;
et, cum vix parvam stillam sermonis eius audierimus,
quis poterit tonitruum magnitudinis illius intueri? ”.
14 ¡Y esto no es más que un vestigio de su poder! ¡Qué eco tan débil percibimos de él! ¿Quién entenderá, entonces, su poderío atronador?