Eclesiástico/Ben Sirá 43
Confronta con un'altra Bibbia
Cambia Bibbia
BIBLIA | VULGATA |
---|---|
1 Orgullo de las alturas, firmamento de pureza, tal la vista del cielo en su espectáculo de gloria. | 1 Altitudinis firmamentum pulchritudo ejus est, species cæli in visione gloriæ. |
2 El sol apareciendo proclama a su salida: «¡Qué admirable la obra del Altísimo!» | 2 Sol in aspectu annuntians in exitu, vas admirabile, opus Excelsi. |
3 En su mediodía reseca la tierra, ante su ardor, ¿quién puede resistir? | 3 In meridiano exurit terram, et in conspectu ardoris ejus quis poterit sustinere ? fornacem custodiens in operibus ardoris : |
4 Se atiza el horno para obras de forja: tres veces más el sol que abrasa las montañas; vapores ardientes despide, ciega los ojos con el brillo de sus rayos. | 4 tripliciter sol exurens montes, radios igneos exsufflans, et refulgens radiis suis obcæcat oculos. |
5 Grande es el Señor que lo hizo, y a cuyo mandato emprende su rápida carrera. | 5 Magnus Dominus qui fecit illum, et in sermonibus ejus festinavit iter. |
6 También la luna: sale siempre a su hora, para marcar los tiempos, señal eterna. | 6 Et luna in omnibus in tempore suo, ostensio temporis, et signum ævi. |
7 De la luna procede la señal de las fiestas, astro que mengua, después del plenilunio. | 7 A luna signum diei festi : luminare quod minuitur in consummatione. |
8 Lleva el mes su nombre; crece ella maravillosamente cuando cambia, enseña del ejército celeste que brilla en el firmamento del cielo. | 8 Mensis secundum nomen ejus est, crescens mirabiliter in consummatione. |
9 Hermosura del cielo es la gloria de las estrellas. orden radiante en las alturas del Señor. | 9 Vas castrorum in excelsis, in firmamento cæli resplendens gloriose. |
10 Por las palabras del Señor están fijas según su orden. y no aflojan en su puesto de guardia. | 10 Species cæli gloria stellarum : mundum illuminans in excelsis Dominus. |
11 Mira el arco iris y a su Hacedor bendice, ¡qué bonito en su esplendor! | 11 In verbis Sancti stabunt ad judicium, et non deficient in vigiliis suis. |
12 Rodea el cielo con aureola de gloria, lo han tendido las manos del Altísimo. | 12 Vide arcum, et benedic eum qui fecit illum : valde speciosus est in splendore suo. |
13 Con su orden precipita la nieve, y fulmina los rayos según su decreto. | 13 Gyravit cælum in circuitu gloriæ suæ : manus Excelsi aperuerunt illum. |
14 Por eso se abren sus cilleros, y vuelvan las nubes como pájaros. | 14 Imperio suo acceleravit nivem, et accelerat coruscationes emittere judicii sui. |
15 Con su grandeza hace espesas las nubes, y se desmenuzan las piedras de granizo. | 15 Propterea aperti sunt thesauri, et evolaverunt nebulæ sicut aves. |
16 a su vista se conmueven los montes. A su voluntad sopla el viento del sur, | 16 In magnitudine sua posuit nubes, et confracti sunt lapides grandinis. |
17 El bramido de su trueno insulta a la tierra, el huracán del norte y los ciclones. | 17 In conspectu ejus commovebuntur montes, et in voluntate ejus aspirabit notus. |
18 Como pájaros que se posan esparce la nieve, que baja como langosta que salta al suelo. Admira el ojo la belleza de su blancura, y al verla caer se pasma el corazón. | 18 Vox tonitrui ejus verberavit terram, tempestas aquilonis, et congregatio spiritus : |
19 El derrama también sobre la tierra la escarcha como sal, que al helarse se queda como pinchos de espinas. | 19 et sicut avis deponens ad sedendum, aspergit nivem, et sicut locusta demergens descensus ejus. |
20 El viento frío del norte sopla y se forma el hielo sobre el agua; sobre toda masa de agua se posa, y el agua se reviste como de coraza. | 20 Pulchritudinem candoris ejus admirabitur oculus, et super imbrem ejus expavescet cor. |
21 Devora los montes, quema el desierto, y consume como fuego el verdor. | 21 Gelu sicut salem effundet super terram : et dum gelaverit, fiet tamquam cacumina tribuli. |
22 Como remedio de todo llega presto la niebla, el rocío, después del viento ardiente, devuelve la alegría. | 22 Frigidus ventus aquilo flavit, et gelavit crystallus ab aqua : super omnem congregationem aquarum requiescet, et sicut lorica induet se aquis : |
23 Según su designio domeña el abismo, y planta islas en él. | 23 et devorabit montes, et exuret desertum, et extinguet viride, sicut igne. |
24 Los que surcan el mar hablan de sus peligros, y de lo que oyen nuestros oídos nos maravillamos. | 24 Medicina omnium in festinatione nebulæ : et ros obvians ab ardore venienti humilem efficiet eum. |
25 Allí están las cosas raras y maravillosas, variedad de animales, especies de monstruos marinos. | 25 In sermone ejus siluit ventus, et cogitatione sua placavit abyssum : et plantavit in illa Dominus insulas. |
26 Gracias a Dios tiene éxito su mensajero, y por su palabra todo está en su sitio. | 26 Qui navigant mare enarrent pericula ejus, et audientes auribus nostris admirabimur. |
27 Muchos más podríamos decir y nunca acabaríamos; broche de mis palabras: «El lo es todo». | 27 Illic præclara opera et mirabilia, varia bestiarum genera, et omnium pecorum, et creatura belluarum. |
28 ¿Dónde hallar fuerza para glorificarle? ¡Que él es el Grande sobre todas sus obras! | 28 Propter ipsum confirmatus est itineris finis, et in sermone ejus composita sunt omnia. |
29 Temible es el Señor, inmensamente grande, maravilloso su poderío. | 29 Multa dicemus, et deficiemus in verbis : consummatio autem sermonum ipse est in omnibus. |
30 Con vuestra alabanza ensalzad al Señor, cuanto podáis, que siempre estará más alto; y al ensalzarle redoblad vuestra fuerza, no os canséis, que nunca acabaréis. | 30 Gloriantes ad quid valebimus ? ipse enim omnipotens super omnia opera sua. |
31 ¿Quién le ha visto para que pueda describirle? ¿quién puede engrandecerle tal como es? | 31 Terribilis Dominus, et magnus vehementer, et mirabilis potentia ipsius. |
32 Mayores que éstas quedan ocultas muchas cosas, que bien poco de sus obras hemos visto. | 32 Glorificantes Dominum quantumcumque potueritis, supervalebit enim adhuc : et admirabilis magnificentia ejus. |
33 Porque el Señor lo hizo todo, y dio a los piadosos la sabiduría. | 33 Benedicentes Dominum, exaltate illum quantum potestis : major enim est omni laude. |
34 Exaltantes eum, replemini virtute, ne laboretis, non enim comprehendetis. | |
35 Quis videbit eum et enarrabit ? et quis magnificabit eum sicut est ab initio ? | |
36 Multa abscondita sunt majora his : pauca enim vidimus operum ejus. | |
37 Omnia autem Dominus fecit, et pie agentibus dedit sapientiam. |