1 - E Dio si ricordò di Noè e di tutti gli animali e bestie che erano con esso nell'arca, e mandò un vento sulla terra, e le acque s'abbassarono. | 1 Recordatus autem Deus Noë, cunctorumque animantium, et omnium jumentorum, quæ erant cum eo in arca, adduxit spiritum super terram, et imminutæ sunt aquæ. |
2 Furon chiusi i fonti dell'abisso e le cateratte del cielo, e rattenuta dal cielo la pioggia. | 2 Et clausi sunt fontes abyssi, et cataractæ cæli : et prohibitæ sunt pluviæ de cælo. |
3 Le acque cominciarono a ritirarsi dalla terra, diminuendo; cominciarono a calare dopo centocinquanta giorni. | 3 Reversæque sunt aquæ de terra euntes et redeuntes : et c?perunt minui post centum quinquaginta dies. |
4 Il mese settimo, ai ventisette del mese, l'arca si posò sui monti dell'Armenia. | 4 Requievitque arca mense septimo, vigesimo septimo die mensis, super montes Armeniæ. |
5 Le acque andaron decrescendo sino al decimo mese; in questo infatti, il giorno primo del mese, apparvero le cime dei monti. | 5 At vero aquæ ibant et decrescebant usque ad decimum mensem : decimo enim mense, primo die mensis, apparuerunt cacumina montium. |
6 E passati quaranta giorni, Noè, aperta la finestra da lui fatta nell'arca, lasciò andare il corvo, | 6 Cumque transissent quadraginta dies, aperiens Noë fenestram arcæ, quam fecerat, dimisit corvum, |
7 il quale uscì e non tornò sinchè le acque non s'asciugarono sulla terra. | 7 qui egrediebatur, et non revertebatur, donec siccarentur aquæ super terram. |
8 Dopo quello, mandò la colomba, per vedere se l'acque fossero sparite dalla faccia della terra. | 8 Emisit quoque columbam post eum, ut videret si jam cessassent aquæ super faciem terræ. |
9 Essa, non avendo trovato ove posare il piede, tornò a lui nell'arca; le acque infatti erano ancora su tutta la terra. Noè stese la mano, e presa la colomba la rimise nell'arca. | 9 Quæ cum non invenisset ubi requiesceret pes ejus, reversa est ad eum in arcam : aquæ enim erant super universam terram : extenditque manum, et apprehensam intulit in arcam. |
10 Aspettati poi altri sette giorni, di nuovo mandò fuori la colomba dall'arca. | 10 Expectatis autem ultra septem diebus aliis, rursum dimisit columbam ex arca. |
11 Ed essa tornò a lui sulla sera, portando in bocca un ramoscello d'olivo con verdi foglie. Comprese allora Noè che le acque erano scomparse di sulla terra. | 11 At illa venit ad eum ad vesperam, portans ramum olivæ virentibus foliis in ore suo : intellexit ergo Noë quod cessassent aquæ super terram. |
12 Aspettò tuttavia altri sette giorni, e poi lasciò andare la colomba, che più a lui non tornò. | 12 Expectavitque nihilominus septem alios dies : et emisit columbam, quæ non est reversa ultra ad eum. |
13 Pertanto, a dì uno del mese primo dell'anno secentesimoprimo, le acque erano calate sopra la terra, ed aperto Noè il tetto dell'arca, vide che la superficie della terra era all'asciutto. | 13 Igitur sexcentesimo primo anno, primo mense, prima die mensis, imminutæ sunt aquæ super terram : et aperiens Noë tectum arcæ, aspexit, viditque quod exsiccata esset superficies terræ. |
14 Ai ventisette del mese secondo, era ben secca. | 14 Mense secundo, septimo et vigesimo die mensis arefacta est terra.
|
15 Allora Dio parlò a Noè, e disse: | 15 Locutus est autem Deus ad Noë, dicens : |
16 «Esci dall'arca, tu e la tua moglie, i tuoi figli e le loro mogli con te. | 16 Egredere de arca, tu et uxor tua, filii tui et uxores filiorum tuorum tecum. |
17 Tutti gli animali che son presso di te, d'ogni specie, sia di volatili sia di bestie o di rettili striscianti sulla terra, conducili teco; rientrate sulla terra, crescete e moltiplicatevi su di essa». | 17 Cuncta animantia, quæ sunt apud te, ex omni carne, tam in volatilibus quam in bestiis et universis reptilibus, quæ reptant super terram, educ tecum, et ingredimini super terram : crescite et multiplicamini super eam. |
18 Uscì allora Noè co' suoi figli, la sua moglie, e le mogli de' suoi figliuoli con lui. | 18 Egressus est ergo Noë, et filii ejus : uxor illius, et uxores filiorum ejus cum eo. |
19 E tutti gli animali, bestie e rettili striscianti sulla terra, secondo la loro specie, usciron dall'arca. | 19 Sed et omnia animantia, jumenta, et reptilia quæ reptant super terram, secundum genus suum, egressa sunt de arca. |
20 Noè edificò un altare al Signore, e, presi tutti gli animali ed uccelli, mondi, ne offrì olocausto sopra l'altare. | 20 Ædificavit autem Noë altare Domino : et tollens de cunctis pecoribus et volucribus mundis, obtulit holocausta super altare. |
21 Il Signore ne gustò l'odore soave, e disse: «Mai più maledirò la terra a cagion degli uomini; perchè i sensi ed i pensieri del cuore umano inclinano al male sin dall'adolescenza; non più dunque percoterò tutti gli esseri viventi, come ho fatto ora. | 21 Odoratusque est Dominus odorem suavitatis, et ait : Nequaquam ultra maledicam terræ propter homines : sensus enim et cogitatio humani cordis in malum prona sunt ab adolescentia sua : non igitur ultra percutiam omnem animam viventem sicut feci. |
22 Finchè la terra starà, la sementa e la mèsse, il freddo ed il caldo, l'estate e l'inverno, la notte ed il giorno non verranno meno». | 22 Cunctis diebus terræ, sementis et messis, frigus et æstus, æstas et hiems, nox et dies non requiescent. |