El Santo Vangelo segond Mattee 9
1E ANDAND denter in d'ona barca, l'ha traversaa el lagh, e l'è tornaa in la soa cittaa.2Lì ghe porten denanz on paralitegh buttaa giò in d'on lett. Gesù quand l'ha vist la soa fed de lor, el gh' ha ditt al paralitegh: Spera, bagaj, te se perdonna i to peccaa.3E subet quajchedun di Scriba han ditt denter de lor: Quest chì el bestemmia.4E Gesù, ch ' el gh' ha induvinaa i sò penser, l'ha ditt: Perchè denter de vialter pensee mal?5L'è forsi pussee facil a dì: Te se perdonna i tò peccaa: o a di: Leva su, e mettet a corr?6E per fà, che sappiev, ch'el Fien de l'omm el gh' ha padronanza in terra de perdonà i peccaa: Leva su, el gh' ha ditt allora al paralitegh, toeû su el tò lett, e va a cà toa.7E lu l'è saltaa su, e l'è andaa a cà soa.8Vedend sta robba la gent, la s'è stremida, e gh' han faa evviva al Signor, ch'el gh'ha daa tanta padronanza sui omen.9E quand Gesù l'è andaa via de là, l'ha vist on omm settaa giò al banch, ch'el gh' aveva in nomm Mattee. El gh'ha ditt: Ven via cont mì. E lu l'è levaa su, e 'l gh'è andaa adree.10E intanta che lu l'era in cà a tavola, gh'è staa tanti publican e peccador, che s'hin miss a tavola cont Gesù, e coi soeu scolar.11E vedend sta robba i Farisee, ghe diseven ai soeu scolar: Perchè mò el voster Maester el mangia coi publican e coi peccador?12Ma Gesù avend sentii quest, el gh'ha ditt: Hin i amalaa, e minga i san, ch'han besogn del dottor.13Andee e tegnii ben a ment: Che mi me pias pussee la misericordia, che nè el sacrifizzi. Perchè mi sont minga vegnuu a ciamà i bon, ma i cattiv.14Allora ghe s'è portaa vesin i scolar de Giovann, e gh'han ditt: Perchè mò nun, e i Farisee degiunem de spess: ei teu scolar degiunen minga?15E Gesù el gh' ha ditt: Dovaran fors i amis del spos vess malinconegh, fin a tant ch'el spos l'è cont lor? Ma vegnarà el moment, che ghe sarà tolt el spos: e allora degiunaran.16Nissun fa on taccon col pann noeuv a on vestii frust: perchè quella gionta la ghe tou via quajcoss al vestii, e 'l scarpon el deventa pussee grand.17Nè se mett minga vin nouv in vassell vecc; se de nò s'cioppa el vassell, e se trà via el vin, e i bott van in malora. Ma se mett el vin nouv in di vassej nouv, e allora se salva vun e l'alter.18In quella che lu el ghe diseva sti robb, ecco che on proprietari el ghe s'è portaa vesin, e 'l le adorava, disendegh: Signor, in sto moment m'è mort la tosa: ma ven chì, mettegh adoss la toa man, che la tornarà a viv.19E Gesù levand su, el gh'è andaa adree coi scu scolar.20In quella, ona donna, che già de dodes ann la pativa dispersa de sangu, la ghe s'è portada dedree, e la gh'ha toccaa on tocchell de vestii.21Perchè, la diseva denter de lee: Domà che mi ghe tocca el vestii, sont guarida.22Ma Gesù voltandes, e guardandegh in faccia, el gh'ha ditt: Tegnet de bon, o tosa, la toa fed la tha salvaa. E de quell moment l'è stada guarida.23Quand Gesù l'è rivaa a la cà de quell proprietari, vedend i trombetta e ona frotta de gent, che faseva frecass, el diseva:24Tirev indree: perchè la tosa l'è minga morta, ma la dorma. E lor ghe rideven adree.25Quand è staa foura la folla, lu l'è andaa dent, l'ha ciappaa la tosa per man, e lee l'è levada su.26E s'è spantegaa la vos per tutt quell paes.27E intant che Gesù l'andava vià, duu orb gh'hin andaa adree, vosand, e disend: fioeu de David, abbia compassion de nun.28Quand poeu l'è rivaa a cà, i orb ghe s'hin pre sentaa. E Gesù el gh' ha ditt: Credii vialter, che mi poda fa quest? E lor gh' han rispost: Si, Signor.29Allora el gh'ha toccaa i cucc, disendegh: Suc ceda pur quell, che credevev vialter.30Ghe s'è dervii i oeucc: e Gesù j'ha minacciaa, disendegh: Guardev ben, che nissun le sappia.31Ma quij, andand via, han parlaa de lu per tutt quell paes.32Andaa via quist chì, gh'han presentaa on mutt indemoniaa.33Dopo casciaa via el demoni, el mutt l'ha parlaa, e la frotta de gent l'é restada incantada, e la diseva: In Israell s'è mai veduu de sti robb.34Ma i Farisee diseven: Lu el cascia via i demoni cont l'ajutt del capp di demoni.35E Gesù el girava tutt i cittaa, e tutt i castej, insegnand in di soeu sinagogh, e predicand el Vangeli del paes, e fasend guari tutt i malattij, e tutt i infermitaa.36E vedend tutta quella gent, el gh' aveva compassion: perchè eren mal guidaa, e pareven pegor senza pastor.37Allora el gh'ha ditt ai seu scolar: La robba de regeuj l'è tanta, ma i operari hin pocch.38Preghee donca el padron del camp, ch' el manda di operari.