Scrutatio

Domenica, 19 maggio 2024 - San Celestino V - Pietro di Morrone ( Letture di oggi)

El Santo Vangelo segond Mattee 25


1ALLORA el paradis el sarà istess de des vergin: che ciappand i soeu lamped, hin andaa incontra al spos e a la sposa.2Ma cinqu de lor eren stupid, e cinqu prudent:3E i cinqu stupid han tolt su i lamped, senza portà adree l'oli:4Ma i cinqu prudent insemma ai lamped han tolt su l'oli in di vas.5E tardand el spos, gh'è vegnuu sogn a tucc e s' hin indormentaa.6E a mezzanott s'è sentuu a vosà: Ecco che ven el spos, andegh incontra.7Allora é levaa su tucc quij vergin, e han miss in orden i soeu lamped.8Ma i stupid gh' han ditt ai prudent: Demm on poo del voster oli: perchè i noster lamped se smorzen.9I prudent han rispost, e han ditt: Per fà, ch' en manca minga nè a vialter nè a nun, andee puttost de chi ne vend, e comprenn.10Ma in quell menter che andaven a comprann, è rivaa el spos: e quij, che gh' era preparaa, hin andaa dent cont lu al sposalizzi, e è staa saraa su la porta.11Su la fin è vegnuu i alter vergin, disend: Signor, Signor, dervii a nun.12Ma lu el gh' ha rispost: In veritaa ve disi, che soo minga, chi siev.13Stee dessedaa donca, perchè no savii nè 'l di, nè l'ora.14Perchè l'è istess come on omm, che andand via in gir, l'ha ciamaa i sò servitor, e 'l gh' ha fidaa el fatt sò.15E a vun el gh' ha daa per el valor de cinqu, a l'alter de duu, a l'alter de vun, a tucc in proporzion del sò coo, e l'è andaa via sui duu pee.16Quell, che gh' ha avuu per el valor de cinqu l'ha trafficaa, e n'ha cavaa cinqu d'alter.17Istess quell de duu, n'ha cavaa duu d' alter.18Ma quell, ch' aveva ricevuu per el valor de vun, l'ha faa ona busa in terra, e l'ha sotterraa el danee del padron.19Dopo on gran pezz è tornaa el padron di servitor, e i ha ciamaa a dà cunt.20E vesinandes quell, ch'aveva ricevuu cinqu, ghe n'ha miss li alter cinqu, disend: Signor, từ te me daa per cinqu; ecco che mi n' hoo guadagnaa sora cinqu d'alter.21El padron el gh' ha ditt: Va ben, servitor fedel e bon; de già che te see staa fedel in del pocch, te faroo padron de tanto: tì te see in grazia del tò padron.22In seguit s' è presentaa anca l'alter, che aveva ricevuu per duu, e l'ha ditt: Signor, từ te me daa per el valor de duu, e te restituissi per duu d'alter.23El padron el gh ' ha ditt: Va ben, servitor bon e fedel; de già che te see staa fedel in del pocch, te faroo padron de tanto: ti te see in grazia del tò padron.24Essendes poeu presentaa anca quell, che aveva ri cevuu per vun, l'ha ditt: Signor, soo, che te see on omm burber, che te seghet dove thee minga somenaa, e te regeujet dove t'hee traa giò nagott:25E mi, fiffon, sont andaa a scond el to danee sot terra: e tel chi.26Ma el padron el gh' ha rispost, e l'ha ditt: Ser vitor baloss, e fanagotton, te savevet, che mi seghi dove hoo minga somenaa, e regoeuji dove hoo traa giò nagott:27Te dovevet donca dagh el mé danee ai bancher, e quand sarav tornaa avarav ritiraa el mé danee cont l'interess.28Toeujėgh donca el danee, ch ' el gh' ha, e deghel a quell tal, che ghe n'ha des.29Perchè a quell, che ghe n'ha gh' en sarà daa, e 'l novarà in l'abbondanza: ma quell', che ghe n'ha nò, ghe sarà portaa via anca quell, ch' el par, ch' el gh' abbia.30E 'l servitor bon de nient, mandell a l'inferno: lì ghe sarà de caragnà, e de strillà del dolor de dent.31Quand peeu vegnarà el fioeu de l'omm in la soa maestaa, e insemma a lu tucc i angioj, allora el se settarà sul trono de la soa maestaa:32E se radunarà denanz a lu tucc i nazion, e lu je spartirà foura, come el pastor che spartiss i cavrett di pegor:33E 'l mettarà i pegor a la soa dritta, e i cavrett a la sinistra.34Allora el re el ghe disarà a quij, che saran a la soa dritta: Vegnii, o benedett de mè Pader, ciappee post in del regno, che v' è staa preparaa fin dal prencipi del mond.35Perchè gh'hoo avuu famm, e m'avii daa de mangià: gh' hoo avuu set, e m'avui daa de bev: e sera in gir, e m' avii tiraa a tecc:36Sera biott, e m'avii quattaa giò: sera ammalaa, e siivegnuu a trovamm: sera in preson, e m'avii faa visita37Allora i bon ghe rispondaran: Signor, quand l'è, che emm vist, che te gh' avevet famm, e t'emm daa de mangià: che te gh' avevet set, e t'emm daa de bev?38Quand l'è, che t'emm vist attorna, e t'emm tiraa a tecc: o biott, e t'emm quattaa giò?39O quand l'è, che t'emm veduu ammalaa, o in preson, e semm vegnuu a trovatt?40E 'l re el rispondarà, e 'l ghe disarà: In veritaa ve disi: Tutt i volt, che avarii faa quajcoss per vun di pussee piscinitt di mè fradej, me l'avarii faa a mi.41Allora el ghe disarà anca a quij tai, che saran a la sinistra: Faura di pee de mi, o maladitt, e andee a l'inferno, ch' è staa preparaa per el diavol, e per i soeu angioj.42Perchè gh'hoo avuu famm, e m'avii minga daa de mangià: gh'hoo avuu set, e m'avii minga daa de bev:43Sera attorna, e m'avii minga tiraa a tecc: sera biott,e m'avii minga quattaa giò: sera amalaa, e in preson, e sii minga vegnuu a trovamm.44Allora anca lor ghe rispondaran, disend: Signor, ma quand l'è, ch' emm vist, che te gh'avevet famm, o set, o che te seret attorna, o biott, o amalaa, o in preson, e t'emm minga juttaa?45Allora el ghe rispondarà, disend: In veritaa ve disi: Tutt i volt, che l'avii minga faa per sti mee piscinitt, l'avii minga faa nanca per mi.46E quist andaran a l'inferno: e i bon in paradis.