Scrutatio

Martedi, 28 maggio 2024 - Santi Emilio, Felice, Priamo e Feliciano ( Letture di oggi)

El Santo Vangelo segond Mattee 15


1ALLORA ghe s'è portaa vesin di Scriba, e di Farisee de Gerusalemm, e gh' han ditt:2Per che motiv i tò scolar desubbedissen i racco mandazion di vecc? perchè se laven minga i man quand mangen?3Ma lu el gh'ha rispost: E vialter perchè desubbedii i orden del Signor, per fà come vorii vialter? Perchè el Signor l'ha ditt:4Rispetta el pà e la mamma, e: Quell tal, che maledirà el pader, o la mader, ch'el sia castigaa cont la mort.5Vialter però disii: Chi se sia podarà digh al pader, o a la mader: Ogni offerta, che foo mì, la te farà ben a ti:6E l'assistarà minga el pà, o la mamma: e cont el voster fà come vorii vialter avii faa deventà nient el comandament del Signor.7Impostor; l'ha induvinada el profetta Isaia, quand el dis de vialter:8Sto popol chì el me onora cont la bocca: ma el sò caur l'è lontan de mi.9E inutilment me onoren, insegnand di dottrinn e di comandament de omen.10E ciamandes vesin la gent, el gh'ha ditt: Scoltee, e capii.11L'è minga la robba, che va dent per la bocca, che sporca l'omm: ma i robb, che ghe ven foeura de bocca, hin quij, che sporca l'omm.12Allora ghe s'è vesinnaa i scolar, e gh'han ditt: Te set, che i Farisee, sentend sto discors, s'hin scandalizzaa?13Ma lu el gh'ha rispost: Ogni pianta minga pien tada de mè Pader, che gh'è in ciel, la sarà streppada di radis.14Fegh minga a ment a lor: hin orb, e mennen i orb. E se on orb ne compagna on alter, borlen giò tutt duu in d'ona foppa.15Allora Peder el s' è miss a parlà, e l'ha ditt: Spieghen sta parabola.16Ma lu el gh' ha ditt: Anca vu sii anmò senza coo?17Ma capii minga, che tutt quell, che va per bocca, el passa del venter, e de lì in la latrinna?18Ma quell, che ven foeura de bocca, el ven del coeur, e quest el sporca l'omm:19Perchè del coeur ven foura i penser cattiv, i omicidi, i adulteri, i porcarij, i ladrarij, i testimonianz fals, el parlà maa.20Quist hin i robb, che sporca l'omm. Ma el mangià senza lavass i man, el sporca minga l'omm.21E Gesù dopo l'è andaa via de là, e 'l s'è ritiraa di part de Tir e de Sidon.22In quella ona donna Cananea, vegnuda foeura de quij part de là, l'ha alzaa la vos, disendegh: Abbia compassion de mì, o Signor, fieu de David: la mia tosa l'è tormentada malarbettament dal diavol.23Ma lu el gh' ha minga rispost. Ghe s'è portaa vesin i soeu scolar, e 'l pregaven disendegh: Lassela andà: perchè la ne vosa adree.24Ma lu in risposta el gh'ha ditt: Mì sont staa mandaa domà per i pegor de la cà d'Israell, che s'è perduu.25Ma sta donna la gh'è andada vesin, e l'ha adoraa, disendegh: Signor, juttein.26E lu el gh' ha rispost: L'è minga ona bella robba ciappà el pan di fioeu, e buttaghel ai can.27Lee però l'ha ditt: Benissim, Signor: perchè anca i cagnolitt mangen i morsej, che borla gid de la tavola di sò padron.28Allora Gesù respondendegh, el gh' ha ditt: O donna, la toa fed l'è granda: che te succeda quell, che te voeut. E in quell menter gh'è guarii la tosa.29E Gesù dopo via de là, l'è andaa vers el mar de Galilea: e dopo vess andaa su on mont, l'era là settaa giò.30E gh'è andaa vesin ona gran frotta de gent, che menaven adree e mutt, e orb, e zopp, e struppiaa, e via via: ghi han paraa denanz, e lu i ha faa guarì:31In manera che la gent la restava incantada vedend, che i mutt parlaven, i zopp camminaven, i orb ghe vedeven: e faven evviva al Dio d'Israell.32Ma Gesù, dopo ciamaa vesin i soeu scolar, el gh' ha ditt: Gh' hoo compassion de sta gent, perchè l'è trii dì, che me stan adree a mi, e gh' han minga de mangià: e vuj minga mandai via digiun, per no fà, che borlen giò per strada.33Ei seu scolar gh' han ditt: Dov'emm d'andà a toù nun in d'on desert pan assee de sagolà tanta gent?34E Gesù el gh' ha ditt: Quanti micch gh'avii vialter? E lor gh' han rispost: Sett, e quai pessitt.35E lu l'ha daa orden a la gent de settass gid per terra.36E ciappand i sett micch, e i pess, e ringraziand, i ha rott, e ghi ha daa ai seu scolar, e lor ghe nohan daa a la gent.37E tucc han mangiaa, e s'hin soddisfaa. E di tocch de pan vanzaa, n'han regojuu sett scorb pienn.38Quij poeu, che ha mangiaa eren quatter milla personn, senza cuntà i fioeu e i donn.39E dopo vè lassaa in libertaa la gent, l'è andaa dent in d'ona barca: e'l s'è portaa di part de Magedan.