El Santo Vangelo segond Mattee 13
1IN quell di Gesù,andaa foeura de cà, l'era settaa giò a la riva del mar.2E ghe s'è casciaa intorna ona gran quantitaa de gent, in manera, che andand denter in d'ona barca, el s'è settaa giò: e tutta la gent l'è restada su la riva,3E'l gh'ha parlaa de tanti robb a furia de parabol, disend: Ecco che on somenador l'è andaa per somená.4E intant ch'el trava via la somenza, on poo la gh'è borlada su la strada, e gh'è rivaa adoss i usij de l'aria, e l'han mangiada.5On poo l'è borlada in d'on sit pien de sass, dove gh'era poca terra: e l'è spontada foeura subet, perchè el terren l'andava minga a fond:6Ma vegnuu su el sô l'ha scaldada: e siccome la gh'aveva minga de radis, l'è seccada.7On'altra part l'è borlada in di spin: è cressuu i spin, e l'han soffegada.8Part de sta somenza finalment l'è borlada giò su la bonna terra, e l'ha faa frut: in d'on sit l'ha daa el cent oġni vun, in d'on alter el sessanta, in d'on alter el trenta.9Chi gh' ha orecc de capi, che capissa.10E portandeghes vesin i sò scolar gh'han ditt: Per che motiv te ghe parlet cont i parabol?11E lu in risposta el gh'ha ditt: Perchè vialter gh'avii el permess de capi i misteri del paradis: ma lor nò.12Perchè a chi ghe n'ha, gh'en sarà daa, e in abbondanza: ma a chi ghe n'ha nò, ghe sarà tolt anca quell, ch'el gh'ha.13L'è per quest, che ghe parli cont i parabol: perchè anca ben che ghe veden veden nò, e sentend senten nò, e capissen minga.14E s'è verificaa in lor la profezzia d' Isaia, che la dis: Sentirii coi voster orecc, e capirii nò: e guardarii coi voster cucc, e vedarii no.15Perchè sto popol chì el gh'ha el coeur grass, e l'è dur d'oreggia, e 'l gh' ha saraa i oeucc: per fà, che no ghe veden a taston coi cucc, che no scolten coi orecc, che no senten cont el coeur, e s'abbien de converti, e mi fai guari.16Ma hin fortunaa i voster cucc, che veden, e i voster orecc, che scolten.17Perchè in veritaa mi ve disi, che tanti profetta, e tanti omen bon desideraran de vedè quell, ch'avü veduu vialter, e l'han minga vist: e de scoltà quell, che scoltee vialter, e 'l scolten no.18Sentii intanta vialter la parabola del somenador.19Chisessia de vialter scolta la parolla del Signor, e ghe dà minga a trà, ven el diavol, e 'l ghe porta via quell, ch'era staa somenaa in del sòcoeur: quest l'è quell, ch'ha ricevuu la semenza su la strada.20Quell, che ricev la somenza su per i prej, l'è quell, che scolta la parolla, e le sent cont piase:21Ma el gh' ha minga radis de denter, e la ghe passa subet. E vegnendegh via i fastidi e i persecuzion per causa de la parolla, el se stuffiss subet.22Quell, che ricev la somenza in mezz ai spin, l'è quell, ohe scolta la parolla; ma i riguard de la societaa, e l'illusion del danee soffeghen la parolla, che la frutta pu nient.23Ma quell, che ricev la somenza in d'on terren bon, l'è quell, che scolta la parolla, e che ghe dà a trà, e 'l fa frut, e 'l rend el cent, el sessanta, el trenta ogni vun.24E'l gh'ha miss denanz ai cucc on'altra parabola, disend: El paradis l'è istess d'on omm, ch'ha somenaa in del sò camp bonna somenza.25Ma intanta che i pajsan dormiven, è rivaa el sò nemis, e l'ha somenaa la gramegna in mezz al gran, e pou l'è andaa via.26Quand pou l'erba cressuda l'ha faa el frut, allora è saltaa foeura la gramegna.27E i servitor del pader de famiglia ghe s'hin portaa vesin, e gh' han ditt: Oh scior, ma vu avii minga somenaa bonna somenza in del voster camp? come fa a vessegh dent la gramegna?28E lu el gh' ha rispost: On quaj omm nemis l'ha faa sta robba. Ei servitor gh' han ditt: Vorii, che vaghem a cattalla?29E lu el gh' ha rispost: Nò: perchè in del streppå la gramegna, no abbiev de streppà insemma anca el gran.30Lassee pur, che vegna su vun e l'alter, fina al dì del regouj, e al temp del regauj ghe disaroo a quij, che taja: Strappee prima la gramegna, fela su in fassi nitt, e brusela; el gran mettill in del mè granee.31El gh'ha miss denanz ai cucc on' altra parabola disend: El paradis l'è istess d'on granell de senavra, che on omm l'ha ciappaa, e somenaa in del sò camp:32Che l'è pur la pussee piscinina de tucc i somenz: ma cressuda che la sia, l'è el pussee grand de tucc i erbadegh, e la diventa ona pianta, in manera che i usij de l'aria van a scondes sui sò ramm.33E'l gh' ha ditt on' altra parabola. El paradis l'è istess d'on boccon de levaa, che ona donna la mestura cont trii stee de farina, fina a tant che la sia fermen tada tutta.34Tutt sti robb ghi ha ditt Gesù a la folla de gent a furia de parabol: lu el ghe parlava mai senza parabol:35Per fà, che succedess quel, ch'era staa ditt dal profetta: Derviroo la mia bocca coi parabol, e squajaroo di robb, ch'eren staa sconduu fin dal prenzipi del mond.36Allora Gesù l'ha lassaa in libertaa la popolazion, e l'è tornaa a cà: e vesinandes a lu i sò scolar, gh'han ditt: Spieghen la parabola de la gramegna in campagna.37E lu respondendegh el gh' ha ditt: Quell, che somenna bonna somenza, l'è el Fieu de l'omm.38La campagna, l'è el mond. La somenza bonna, hin i fioeu del regno. La gramegna peu, hin i fioeu de la cattiveria.39El nemis, che l'ha somenada, l'è el diavol. El temp del regauj, l'è la fin del mond: quij, che taja peu, hin i angioj.40Siccome donca se regiuj la gramegna, e la se brusa: insci succedarà a la fin del mond.41El fioeu de l'omm el mandarà i soeu angioj, e tojaran de mezz tucc i scandoj, e tucc quij, che fan cattiveri:42E i buttaran in d'ona fornas de fough. Là ghe sarà lacrim, e dolor de dent.43Allora i bon lusiran come sê in cà de sò Pader. Chi gh ' ha orecc de capi, capissa.44De gionta, el paradis l'è istess d'on tesor scon duu in d'ona campagna: on omm, ch'abbia trovaa sto tesor, le fa minga savè, e tutt allegher el va, e'l vend tutt quell, ch'el gh'ha, e 'l compra quella campagna.45El paradis l'è istess anca d'on mercant, che cerca di bonn perla.46Che quand l'ha trovaa ona perla de gran valor, el va, e 'l vend quell, ch'el gh'ha, e le compra.47El paradis l'è istess anca d'ona red buttada in mar, che ciappa dent ogni sorta de pess.48Che quand l'è stada pienna, i pescador l'han tirada su, e settaa giò su la riva, han scernii foeura, e han miss in di vas i pess bon, e han s'giaccaa via quij gramm.49Istess succedarà a la fin del mond: vegnarà i angioj, e scerniran foura i cattiv in mezz ai bon,50E i s'giaccaran in la fornas de foug: là ghe sarà lacrim, e dolor de dent.51Avii capii tutt sti robb? Si, Signor, han rispost lor.52E lu el gh'ha ditt: Donca ogni Scriba istruii sul paradis, l'è istess d'on pader de famiglia, che tira foeura del sò guarneri robba noeuva e robba veggia.53Dopo fenii sti parabol, Gesù l'è andaa via de là.54E tornaa in patria, l'insegnava in di sinagogh, in manera che restaven incantaa, e diseven: Come 'l fa quest chì a savè tanta robba, e a fà i miracoj?55L'è minga Fioeu d'on artesan? soa mader l'è minga quella, che gh' ha in nomm Maria, e i soeu fradej hin minga quij, che gh' han nomm Giacom, Giusepp, Simon, e Giuda?56E hin minga chì in mezz a nun tucc i soeu sorell? de dove l'è donca, che gh'è vegnuu tutt sti robb a quest chì?57E restaven scandalizzaa de lu. Ma Gesù el gh' ha ditt: In la soa patria, e a cà soa l'è dove on profetta el god minga de credit.58E chì l'ha minga faa tanti miracoj, perchè ghe credevenno.
ITALIANO
ENGLISH
ESPANOL
FRANCAIS
LATINO
PORTUGUES
DEUTSCH
MAGYAR
Ελληνική
לשון עברית
عَرَبيْ