El Santo Vangelo segond Mattee 13
1IN quell di Gesù,andaa foeura de cà, l'era settaa giò a la riva del mar.2E ghe s'è casciaa intorna ona gran quantitaa de gent, in manera, che andand denter in d'ona barca, el s'è settaa giò: e tutta la gent l'è restada su la riva,3E'l gh'ha parlaa de tanti robb a furia de parabol, disend: Ecco che on somenador l'è andaa per somená.4E intant ch'el trava via la somenza, on poo la gh'è borlada su la strada, e gh'è rivaa adoss i usij de l'aria, e l'han mangiada.5On poo l'è borlada in d'on sit pien de sass, dove gh'era poca terra: e l'è spontada foeura subet, perchè el terren l'andava minga a fond:6Ma vegnuu su el sô l'ha scaldada: e siccome la gh'aveva minga de radis, l'è seccada.7On'altra part l'è borlada in di spin: è cressuu i spin, e l'han soffegada.8Part de sta somenza finalment l'è borlada giò su la bonna terra, e l'ha faa frut: in d'on sit l'ha daa el cent oġni vun, in d'on alter el sessanta, in d'on alter el trenta.9Chi gh' ha orecc de capi, che capissa.10E portandeghes vesin i sò scolar gh'han ditt: Per che motiv te ghe parlet cont i parabol?11E lu in risposta el gh'ha ditt: Perchè vialter gh'avii el permess de capi i misteri del paradis: ma lor nò.12Perchè a chi ghe n'ha, gh'en sarà daa, e in abbondanza: ma a chi ghe n'ha nò, ghe sarà tolt anca quell, ch'el gh'ha.13L'è per quest, che ghe parli cont i parabol: perchè anca ben che ghe veden veden nò, e sentend senten nò, e capissen minga.14E s'è verificaa in lor la profezzia d' Isaia, che la dis: Sentirii coi voster orecc, e capirii nò: e guardarii coi voster cucc, e vedarii no.15Perchè sto popol chì el gh'ha el coeur grass, e l'è dur d'oreggia, e 'l gh' ha saraa i oeucc: per fà, che no ghe veden a taston coi cucc, che no scolten coi orecc, che no senten cont el coeur, e s'abbien de converti, e mi fai guari.16Ma hin fortunaa i voster cucc, che veden, e i voster orecc, che scolten.17Perchè in veritaa mi ve disi, che tanti profetta, e tanti omen bon desideraran de vedè quell, ch'avü veduu vialter, e l'han minga vist: e de scoltà quell, che scoltee vialter, e 'l scolten no.18Sentii intanta vialter la parabola del somenador.19Chisessia de vialter scolta la parolla del Signor, e ghe dà minga a trà, ven el diavol, e 'l ghe porta via quell, ch'era staa somenaa in del sòcoeur: quest l'è quell, ch'ha ricevuu la semenza su la strada.20Quell, che ricev la somenza su per i prej, l'è quell, che scolta la parolla, e le sent cont piase:21Ma el gh' ha minga radis de denter, e la ghe passa subet. E vegnendegh via i fastidi e i persecuzion per causa de la parolla, el se stuffiss subet.22Quell, che ricev la somenza in mezz ai spin, l'è quell, ohe scolta la parolla; ma i riguard de la societaa, e l'illusion del danee soffeghen la parolla, che la frutta pu nient.23Ma quell, che ricev la somenza in d'on terren bon, l'è quell, che scolta la parolla, e che ghe dà a trà, e 'l fa frut, e 'l rend el cent, el sessanta, el trenta ogni vun.24E'l gh'ha miss denanz ai cucc on'altra parabola, disend: El paradis l'è istess d'on omm, ch'ha somenaa in del sò camp bonna somenza.25Ma intanta che i pajsan dormiven, è rivaa el sò nemis, e l'ha somenaa la gramegna in mezz al gran, e pou l'è andaa via.26Quand pou l'erba cressuda l'ha faa el frut, allora è saltaa foeura la gramegna.27E i servitor del pader de famiglia ghe s'hin portaa vesin, e gh' han ditt: Oh scior, ma vu avii minga somenaa bonna somenza in del voster camp? come fa a vessegh dent la gramegna?28E lu el gh' ha rispost: On quaj omm nemis l'ha faa sta robba. Ei servitor gh' han ditt: Vorii, che vaghem a cattalla?29E lu el gh' ha rispost: Nò: perchè in del streppå la gramegna, no abbiev de streppà insemma anca el gran.30Lassee pur, che vegna su vun e l'alter, fina al dì del regouj, e al temp del regauj ghe disaroo a quij, che taja: Strappee prima la gramegna, fela su in fassi nitt, e brusela; el gran mettill in del mè granee.31El gh'ha miss denanz ai cucc on' altra parabola disend: El paradis l'è istess d'on granell de senavra, che on omm l'ha ciappaa, e somenaa in del sò camp:32Che l'è pur la pussee piscinina de tucc i somenz: ma cressuda che la sia, l'è el pussee grand de tucc i erbadegh, e la diventa ona pianta, in manera che i usij de l'aria van a scondes sui sò ramm.33E'l gh' ha ditt on' altra parabola. El paradis l'è istess d'on boccon de levaa, che ona donna la mestura cont trii stee de farina, fina a tant che la sia fermen tada tutta.34Tutt sti robb ghi ha ditt Gesù a la folla de gent a furia de parabol: lu el ghe parlava mai senza parabol:35Per fà, che succedess quel, ch'era staa ditt dal profetta: Derviroo la mia bocca coi parabol, e squajaroo di robb, ch'eren staa sconduu fin dal prenzipi del mond.36Allora Gesù l'ha lassaa in libertaa la popolazion, e l'è tornaa a cà: e vesinandes a lu i sò scolar, gh'han ditt: Spieghen la parabola de la gramegna in campagna.37E lu respondendegh el gh' ha ditt: Quell, che somenna bonna somenza, l'è el Fieu de l'omm.38La campagna, l'è el mond. La somenza bonna, hin i fioeu del regno. La gramegna peu, hin i fioeu de la cattiveria.39El nemis, che l'ha somenada, l'è el diavol. El temp del regauj, l'è la fin del mond: quij, che taja peu, hin i angioj.40Siccome donca se regiuj la gramegna, e la se brusa: insci succedarà a la fin del mond.41El fioeu de l'omm el mandarà i soeu angioj, e tojaran de mezz tucc i scandoj, e tucc quij, che fan cattiveri:42E i buttaran in d'ona fornas de fough. Là ghe sarà lacrim, e dolor de dent.43Allora i bon lusiran come sê in cà de sò Pader. Chi gh ' ha orecc de capi, capissa.44De gionta, el paradis l'è istess d'on tesor scon duu in d'ona campagna: on omm, ch'abbia trovaa sto tesor, le fa minga savè, e tutt allegher el va, e'l vend tutt quell, ch'el gh'ha, e 'l compra quella campagna.45El paradis l'è istess anca d'on mercant, che cerca di bonn perla.46Che quand l'ha trovaa ona perla de gran valor, el va, e 'l vend quell, ch'el gh'ha, e le compra.47El paradis l'è istess anca d'ona red buttada in mar, che ciappa dent ogni sorta de pess.48Che quand l'è stada pienna, i pescador l'han tirada su, e settaa giò su la riva, han scernii foeura, e han miss in di vas i pess bon, e han s'giaccaa via quij gramm.49Istess succedarà a la fin del mond: vegnarà i angioj, e scerniran foura i cattiv in mezz ai bon,50E i s'giaccaran in la fornas de foug: là ghe sarà lacrim, e dolor de dent.51Avii capii tutt sti robb? Si, Signor, han rispost lor.52E lu el gh'ha ditt: Donca ogni Scriba istruii sul paradis, l'è istess d'on pader de famiglia, che tira foeura del sò guarneri robba noeuva e robba veggia.53Dopo fenii sti parabol, Gesù l'è andaa via de là.54E tornaa in patria, l'insegnava in di sinagogh, in manera che restaven incantaa, e diseven: Come 'l fa quest chì a savè tanta robba, e a fà i miracoj?55L'è minga Fioeu d'on artesan? soa mader l'è minga quella, che gh' ha in nomm Maria, e i soeu fradej hin minga quij, che gh' han nomm Giacom, Giusepp, Simon, e Giuda?56E hin minga chì in mezz a nun tucc i soeu sorell? de dove l'è donca, che gh'è vegnuu tutt sti robb a quest chì?57E restaven scandalizzaa de lu. Ma Gesù el gh' ha ditt: In la soa patria, e a cà soa l'è dove on profetta el god minga de credit.58E chì l'ha minga faa tanti miracoj, perchè ghe credevenno.