El Santo Vangelo segond Mattee 5
1QUAND Gesù l'ha vist tutta sta gent, l'è andaa su on mont, e dopo ch' el s'è settaa, gh'è andaa vesin i sou scolar,2E mettendes a parlà, je trava foeura, disendegh:3Com'hin fortunaa i timed: perchè el paradis l'è sò de lor.4Com' hin fortunaa i mansuett: perchè quist posse daran la terra.5Com' hin fortunaa quij, che piang: perchè quist saran consolaa.6Com' hin fortunaa quij, che gh'han famm, e set de giustizia: perchè quist en saran soddisfaa.7Com' hin fortunaa quij, che gh' han misericordia: perchè en trovaran anca lor.8Com'hin fortunaa i luster de ceur: perchè lor vedaran el Signor.9Com' hin fortunaa i pacifegh: perchè saran ciamaa fioeu del Signor.10Com'hin fortunaa quij, che patiss angarij per reson de giustizia: perchè el paradis l'è sò de lor.11Com'avii de vess fortunaa quand i omen ve male diran, e ve daran la fuga, e v'en diran adree de cott e de crud, per causa mia:12Stee allegher, e tegniv de bon, perchè gh'avarii ona bella paga in paradis: perchè l'istessa fuga la gh'è stada dada ai profetta, che gh'era prima de vialter.13Vialter sii la saa de la terra. Se la saa la poudeventa gramma, cosse s'ha de drovà de salà? No la sarà pu bonna d'alter, che de buttà via, e i omen la pestaran sott ai pee.14Vialter sii la lus del mond. La pò minga stò sconduda ona cittaa in spalla a on mont.15Nè se pizza la lucerna per mettela sott al pedestall, ma sora al candilee, per fà, che la faga ciar a tutta la gent de cà.16In sta manera l'ha de sbarlusi la vostra lus denanz ai omen: per fà, che abbien de vede i voster bonn azion, e faghen onor al voster Pader, che l'è in paradis.17Credii minga, che mi sia vegnuu a desfà i legg, o i profetta: sont minga vegnuu per toù de mezz la legg, ma per mettela in pratega.18Perchè in veritaa mì ve disi, che fin a tant che ciel e terra tiraran là, no se podarà scamottà la legg nanca on cicc, fina a tant che se sia fenii foeura tuttcoss.19Sicchè quell tal, che andarà a contra a vun de sti comandament de nagotta, e 'l ghe insegnarà a fà istess anca ai omen, el sarà ciamaa piscinin anca in paradis: ma quell, che avarà faa polit, quell el sarà tegnuu quaj coss de bon anca in paradis.20Perchè mì già ve disi, che se el voster trattà el sarà minga pussee de galantomm de quell di Scriba e di Farisee, ghe sarà su el gatt de andà in paradis.21Savii, che ai voster antigh gh'è staa ditt: Coppee nissun: e quell, ch'avarà coppaa quajchedun, el sarà reo in giudizzi.22Intanta mì ve disi: Che quell tal, che se la ciapparà contra al sò fradell, el sarà reo in giudizzi. E quell tal, che gh'avarà ditt adree raca a sò fradell: el sarà reo in confess. E quell tal, che gh'avarà daa del stupid: el sarà reo del fough de l'inferno.23Se donca tì in del fà l'offerta denanz a l'altar, te vegniss in ment, che tò fradell el ghoha quajeoss cont tì:24Pienta li la toa offerta denanz a l'altar, e va prima a riconciliatt cont tò fradell: e pou torna pur indree a fà la toa offerta.25Giustet in pressa col tò nemis, intanta che te see per strada cont lu: fà, che accident nol te metta per perin di ong del giudes, e el giudes in di ong del minister: e che t'abbiet de feni a anda in gabbia.26In veritaa mì te disi, che no te se la cavaree de li, prima che no t'abbiet pagaa fina a l'ultem ghell.27Avii sentii, che gh'è staa ditt ai antigh: Farii minga d'adulteri.28Ma mi ve disi: Che quell tal, che guardand ona donna el se lassa tirà la gola, denter de lu l'ha già faa adulteri cont lee.29Se peu el tò aucc drizz el te dà scandol, streppel foeura, e buttel de lontan de ti: perchè l'è mej giontagh on member soll, che andà a l'inferno con tutt el corp.30E se la toa man drizza la te dà scandol, moccela via, e buttela de lontan de ti: perchè l'è mej per tì, che te vaga al diavol vun di tò member, che nè che te vaga a l'inferno tutt el corp.31È staa ditt anca: Quell tal, che casciarà via la miee, ch'el ghe daga el tarocch de refud.32Mi però ve disi: Che quell tal, che se divid de la miee, per tutt'altra reson che per adulteri, le fa deventà adultera: e quell, che sposa la donna mal maridada, el fa on adulteri.33Avii pou sentii, ch'è staa ditt ai antigh: Manca minga al giurament, che thee faa: ma manten la parola al Signor a segonda del tò giurament.34Ma mi ve disi de fà mai nissun giurament: nanca per el ciel, perchè l'è el trono del Signor:35E nanca per la terra, perchè l'è el sgabell di sò pee: è nanca per Gerusalemm, perchè lee l'è la cittaa del gran re:36E te giuraree nanca per el tò coo, perchè te podet minga fà deventà nè bianch, nè negher on tò cavell.37El voster parlà pou nol sia alter che, o si, si: o nò, nò: perchè quell, che cress, el ven de cattiveria.38Avii sentii, ch'è staa ditt: Eucc per cucc, e dent per dent.39Mi però ve disi de fà minga resistenza a chi ve fa maa: ma a quell, che te pesta la ganassa drizza, voltegh là quell'altra.40Ma a quell tal, che veur taccà lit cont ti, e por tatt via el sorto, dagh pur anca el tabar.41E cont quell tal, che te strascinarà adree per on mia, stagh pur insemma anca per duu d'alter.42Dagh pur robba a chi te ne cerca: e voltegh minga el goubb a chi te cercass quajcoss in prestit.43Avii sentii, ch'è staa ditt: Te ghe voraree ben al tò prossim, e te odiaree el tò nemis.44Mi invece ve disi: Vorigh ben ai voster nemis, fegh del ben a quij, che ve odia: e preghee per quij tai, che ve fan immati, e ve fan di tabarej:45Per fà, che siev fioeu de vost Pader, che l'è in ciel: ch'el fa nass el sô tant per i bon come per i cattiv: e 'l fa piquv tant sora i galantomen come sora i baloss.46Perchè, che ricompensa gh'avarii a voregh ben a quij, che ve voeur ben? fan minga oltertant anca i publican?47Se saludee domà i voster fradej, cosse fee de pu? fan minga istess anca i gentij?48Cerchee donca de vess perfett, come l'è perfett vost Pader, che l'è in paradis.