El Santo Vangelo segond Mattee 20
1EL paradis l'è istess d'on pader de famiglia, ch'è an daa de mattina a bonn'ora a cordà di lavorant per la soa vigna.2E essendes cordaa coi lavorant d'on tant al dì, i la mandaa in la soa vigna.3E essend vegnuu foeura de cà vers mezza mattina, n'ha vist di alter, ch'eren spantegaa per piazza a fà na gott,4E 'l gh' ha ditt: Andee anca vialter in la mia vigna, e ve daroo quell, che sarà de giusta de dav.5E lor hin andaa. L'è tornaa foeura de cà vers mezzdi, e dopo mezzdi: e l'ha faa istess.6Vers sira l'è andaa foura de cà ancamò, e n'ha trovaa di alter a fà nagott, e 'l gh' ha ditt: Perchè stee chì tutt el di ozios?7E lor han rispost: Perchè nissun n' ha tolt a giornada. E lu gh' ha ditt: Andee anca vialter in la mia vigna.8Vegnuu sira, el padron de la vigna el gh' ha ditt al so fattor: Ciamma i lavorant, e paghegh la giornada, comenzand di ultem finna ai primm.9Rivaa donca quij, ch'era vegnuu de sira, han ciap paa on danee per un.10Vegnuu peu anca i primm, se credeven de ciappå de pu: ma gh' han vuu anca lor on danee per un.11In del ciappall barbottaven adree al padron,12Disend: Sti ultem che chi, han lavoraa doma on ora, e i ha trattaa istess de nún, ch'emm portaa el pes de la giornada, e del cald.13Ma lu l'ha rispost a vun de lor, e l'ha ditt: Amis, mì te foo minga intort: thee minga faa cont mi l'accord d'on danee?14Ciappa el fatt tò, e va: mì vuj dagh a quest chì, ch'è vegnuu per ultem, quell, che t' hoo daa a tì.15Poss minga fà quell, che vuj mì? o l'è cattiv el tò oeucc, perchè mi sont bon?16In sta manera saran ultem i primm, e primm i ul tem. Perchè hin tanti quij, ch'è ciammaa, ma hin pocch i scernii.17E Gesù in de l'andà a Gerusalemm, l'ha tiraa de part i dodes scolar, e 'l gh' ha ditt:18Ecco che vemm a Gerusalemm; el fioeu de l'omm el sarà miss in man ai capp di sazerdott, e ai Scriba, e 'l condannaran a la mort,19E gh' el daran in man ai gentij per mincionall, flagellall , e mettel in cros; ma lu el saltarà su el terz dì.20Allora ghe s'è portaa vesin la mader de Zebedee coi sò fioeu, adorandel e domandandegh quajcoss.21E lu el gh' ha ditt: Cosse te væut? Lee la gh' ha ditt: Da orden, che sti mè duu Fioeu se setten giò in del tò regno, vun alla toa dritta, l'alter à la toa sinistra22Gesù el gh'ha ditt: Savii minga cosse domandee: Podarii vialter bev el caliz, che bevaroo mì? Gh' han rispost: Podem.23El gh'ha ditt: Si che vialter bevarii el mè caliz: ma in quanto al settass giò o a la mia dritta o a la mia sinistra, tocca minga a mà a disponn; ma el sarà per quis, che ghe l'ha preparaa mè Pader.24Quand i des han sentii sta robba, s'hin inrabbi contra i duu fradej.25Ma Gesù i ha ciamaa press a lu, e 'l gh ' ha ditt: Vialter savii, che i capp di nazion la fan de padron sora de lor: ei seu magnati governen cont autoritaa.26Sarà minga inscì de vialter: ma chionque vorarà deventà quajcoss pussee de vialter, el sarà voster mi nister:27E chi de vialter vorarà vess el primm, el sarà voster servitor.28Istessament el Fioeu de l'omm l'èminga vegnuu per vess servii, ma per servì, e per dà la soa vitta per sal vann tanti.29E in de l'andà foeura de Gerich, gh'è andaa adree ona gran quantitaa de popol.30In quella duu orb, ch' eren settaa giò adree a la strada, avend sentuu a di, che passava Gesù, s' hin miss a vosà, disend: Signor, Fioeu de David, abbia compassion de nun.31Ma el popol el ghe sbragiava de stà quiett. Ma lor vosaven pussee fort, disend: Signor, Fioeu de David, abbia compassion de nun.32E Gesù el s'è fermaa, i ha ciamaa, e 'l gh' ha ditt: Cosse vorii, che ve faga?33Signor, gh' han rispost, fee in manera, che se derva i noster cucc.34E Gesù, sentend compassion de lor, el gh' ha tocсаа i oeucc. E subet gh' han vist, e gh'hin andaa adree.