El Santo Vangelo segond Mattee 26
1DOPO che Gesù l'ha avuu fenii tucc sti discors, el Egh' ha ditt ai sau scolar:2Vialter savii, che de chì duu dì el sarà Pasqua, e el Fieu de l'omm el sarà tradii per vess miss in cros.3Allora s'è radunaa i capp di sazerdott, e i pussee vecc del popol in del palazz del capp di sazerdott, ch'el gh' aveva nomm Caifa:4E han faa complott de fà ciappà a tradiment Gesù, e mazzall.5Ma diseven: Minga in festa, perchè no succeda quai bordell in la popolazion.6E intanta che Gesù l'era in Betania in cà de Simon el lebros,7Ghe s'è vesinnaa ona donna cont on vas d'ala baster pien d'inguent prezios, e l'ha spantegaa sul coo de lu, che l'era a tavola.8Vista sta robba i scolar, s'hin inrabbii, e han ditt: Perchè fà tutt sto consumm?9Perchè stinguent se podeva vendel car, e dagh i danee ai poveritt.10Ma Gesù, che l'ha sentii sta robba, el gh'ha ditt: Perchè fee immati sta donna? In fin l'ha faa per mi ona bella azion.11Perchè de poveritt ghe n'avarii semper insemma: ma mì me gh'avarii minga semper.12Perchè quand lee l'ha spantegaa sto inguent sul me corp, l'ha faa come per sotteramm.13In veritaa ve disi, che in qualonque part del mond sarà predicaa sto Vangeli, se disarà per regordalla anca quell, che l'ha faa lee.14Allora vun di dodes, che gh' aveva in nomm Giuda Iscariott, l'è andaa in di capp di sazerdott:15E'l gh 'ha ditt: Cosse vorii damm a davel in di ong? E lor gh' han promiss trenta danee d'argent.16E dopo d'allora el cercava el moment bon de tradill.17Intanta el primm di di azzim s'è vesinaa a Gesù i soeu scolar, e gh' han ditt: Indove l'è, ch' emm de pareggiatt giò la Pasqua?18Gesù el gh' ha rispost: Andee in cittaa del tal, e disigh: El Maester el dis: El mè moment l'é vesin, mì foo Pasqua in cà toa coi mè scolar.19E i scolar han faa quell, che Gesù el gh'aveva daa orden de fà, e han preparaa de fà Pasqua.20Quand l'è staa scur, l'era a tavola coi soeu scolar.21E intanta che lor mangiaven, l'ha ditt: In veritaa ve disi, che vun de vialter el me tradirà.22E lor cont gran dispiasė, a vun a vun s' hin miss a di: Sont forsi mì, o Signor?23Ma lu l'ha rispost, e l'ha ditt: Quell tal, che mett la man in del tond insemma a mi, sto tal el me tradirà.24Però el Fiveu de l'omm el va, come è staa scritt de lu: ma guaj a quell'omm, che per causa soa el fioeu de l'omm el sarà tradii: l'era mej per lu, ch'el fuss mai nassuu.25Ma Giuda, che l'ha peu tradii, el gh' ha rispost: Sont forsi mì, Maester? E lu 'l gh' ha rispost: Te l'hee ditt tì.26E intanta che lor zenaven, Gesù l'ha ciappaa el pan, l'ha benedii, e l'ha rott, e ghe l'ha daa ai scu scolar, e l'ha ditt: Ciappee, e mangee: quest l'è el me corp.27E ciappand el caliz l'ha ringraziaa: e ghe l'ha daa a lor, disend: Bevii tucc de quest.28Perchè quest l'è el mè sangu del testament noeuv, sangu, che per tanti mà perdaroo per fagh perdonà i peccaa.29Ve disi anca: Che mi no bevaroo pu de sto frut de la vit finna a quell dì, che mì el bevaroo noeuv cont vialter in paradis.30E cantand on inno, hin andaa sul mont Olivett.31Allora Gesù el gh' ha ditt: Tucc vialter sta nott sarii scandalizzaa per causa mia. Perchè gh'è scritt: Battaroo el pastor, e i pegor de la troppa saran spantegaa.32Ma appenna che saront resuscitaa, ve andaroo denanz in Galilea.33Ma Peder el gh' ha rispost, e l'ha ditt: Quand anca tucc avessen de restà scandalizzaa de ti, mì restaroo mai scandalizzaa.34Gesù el gh'ha ditt: In veritaa te disi, che sta nott, prima che canta el gall, te me rinegarett tre volt.35Peder el gh' ha ditt: Se anca avess de mori cont tì, te rinegaroo minga. E istess han ditt tucc i alter scolar.36Allora Gesù l'è andaa insemma a lor in d'on sit, che ghe disen Getsemani, e 'l gh'ha ditt ai seu scolar: Fermev chì, intanta che mi voo là a fà orazion.37E menand adree Peder, e i duu fioeu de Zebedee, l'ha comenzaa a inversass e a deventà malinconegh.38Allora el gh'ha ditt: La mia anima l'è magonenta finna a la mort: fermev chì, e stee dessedaa insemma a mi.39E portandes innanz on poo, el s'è traa per terra, pregand, e disend: Mè Pader, se l'è possibil, che passa via sto caliz de mi; però fa come te væut ti, e minga come vuj mi.40E l'è andaa in di soeeu scolar, e i ha trovaa indormentaa, e 'l gh' ha ditt a Peder: Donca avii nanca poduu sta dessedaa on' ora insemma a mì?41Stee dessedaa, e preghee per no andà a ris'c de vess tentaa. Perchè el spirit l'è pront, ma l'è debola la carna.42E l'è tornaa via per la segonda volta, e l'ha pregaa, disend: Mè Pader, se sto caliz nol pò passà via senza che mi el beva, sia fada la toa volontaa.43E tornaa là ancamò, i ha trovaa indormentaa: perchè i sò aucc de lor eren pesant.44E lassandi là, l'è andaa via ancamò, e l'ha pregaa per tre volt, disend i istess paroll.45Allora l'è andaa in di soeeu scolar, e 'l gh'ha ditt: Andemm, dormii e riposee: ecco ch ' el moment l'è vesin, e 'l fioeu de l'omm el sarà miss in man ai peccador.46Levee su, andemm: ecco che se vesinna quell tal, che m'ha de tradi.47Intanta che lu l'era adree anmò a parlà, ecco che riva Giuda vun di dodes, e insemma a lu ona gran frotta de gent cont spad e baston, mandada dai capp di sazerdott, e dai anzian del popol.48E quell tal, che l'ha tradii, el gh'aveva daa el segnal, disend: Quell, che mi basaroo, l'è lu; ciappell.49E subet dopo, vesinandes a Gesù, l'ha ditt: Addio, Maester. E l'ha basaa.50E Gesù el gh'ha ditt: Camarada, cont che intenzion te see vegnuu? Allora ghe s'hin vesinnaa, gh ' han miss i man adoss a Gesù, e l'han tegnuu strecc.51E in quella vun de quij, che gh'era insemma a Gesù, slongand la man, l'ha tiraa foura la sciabola, e l'ha ferii on servitor del capp di sazerdott, fasendegh saltà via on'oreggia.52Allora Gesù el gh'ha ditt: Torna a mett la toa sciabola a sò post. Perché tucc quij, che drovaran la spada, moriran de spada.53Te credet tì, che mi poda minga pregà mè Pader, ch'el me faria comparì chi denanz pussee de dodes squader d'angioj?54Come farav allora a succed quell, che dis i Scrittur, che disen, che l'ha de vess insci?55In quell menter Gesù el gh' ha ditt a quella frotta de gent: Sii vegnuu armaa de spad e baston a ciappamm, come se se trattass d'on assassin: sera settaa giò tutt i dì in mezz a vialter in gesa a insegnà, e m'avii mai faa ciappà.56Anca tutt quest l'è succeduu, per fà, che se verificass i Scrittur di profetta. Allora tutt i scolar, bandonandel, hin scappaa.57Ma quij là dopo ciappaa Gesù, l'han menaa denanz a Caifa capp di sazerdott, dove s'eren tiraa insemma i Scriba e i anzian.58E Peder el ghe tegneva adree a la lontana, finna a l'uss del capp di sazerdott. Eandaa denter, l'era settaa giò cont la servitù, per vedè come l'andava a feni.59E i capp di sazerdott, e tutt el consili cercaven di testimonianz fals contra Gesù, per fall morì:60E con tanti testimoni fals, che s' era presentaa, trovaven minga de testimonianz fals. Finalment è vegnuu duu testimoni fals,61E han ditt: Quest chi l'ha ditt: Mi poss desfà la gesa, e tornalla a trà insemma in trii di.62E levand su el capp di sazerdott, el gh' ha ditt: Te rispondet nient a quell, che metten giò quist contra de tì?63Ma Gesù el taseva. E'l capp di sazerdott el gh' ha ditt: Te scongiuri per el Signor viv, che te me diset se te see el Crist Fioeu del Signor.64Gesù el gh'ha rispost: Ti te l'hee ditt. Anzi ve disi, che vedarii peu dopo el Fiveu de l'omm settaa giò à la dritta de la virtù del Signor, e vegnù sui nivoj del ciel.65Allora el capp di sazerdott el s'è strasciaa el vestiari, disend: L'ha bestemmiaa: che bisogn gh'emm nun adess de testimoni? Avii sentii adess la bestemmia:66Cosse ven par a vialter? E quij han risponduu: L'è reo de mort.67Allora gh 'han spuaa in faccia, e l'han battuu coi pugn; e tanti alter gh' han daa di s'giaff,68Disend: Cristo, induvina, chi l'è, che t'ha battuu?69Peder peu l'era settaa giò foeura de l'uss: e gh'è andaa vesin ona donna de servizzi, e l'ha gh'ha ditt: Anca ti te seret insemma a Gesù Galileo.70Ma lu l'ha negaa in faccia a tucc, disend: Soo nò quell, che te diset.71E dopo vegnuu foura de la porta, l'ha vist on altra serva, che l'ha ditt a quij, che gh'era là intorna: Anca quest chì l'era insemma a Gesù Nazaren.72E lu l'ha negaa on'altra volta, disend: Conossi minga st' omm chi.73E de lì on poo quij, che gh'era là s'hin vesinaa a Peder, e ghohan ditt: Verament anca từ te see vun de quij: perchè el tò parlà el te fa conoss.74Allora lu l'ha comenzaa a bestemmià, e a spergiurà, che l'aveva minga conossuu quell'omm là. E subet el gall l'ha cantaa.75E a Peder gh'è vegnuu in ment i paroll, che gh' aveva ditt Gesù: Prima che canta el gall, te me rinegaree tre volt. E andand de foura, l'ha piangiuu de coeur.