1 Les decía una parábola para inculcarles que era preciso orar siempre sin desfallecer. | 1 Dicebat autem et parabolam ad illos, quoniam oportet semper orare et non deficere, |
2 «Había un juez en una ciudad, que ni temía a Dios ni respetaba a los hombres. | 2 dicens : Judex quidam erat in quadam civitate, qui Deum non timebat, et hominem non reverebatur. |
3 Había en aquella ciudad una viuda que, acudiendo a él, le dijo: “¡Hazme justicia contra mi adversario!” | 3 Vidua autem quædam erat in civitate illa, et veniebat ad eum, dicens : Vindica me de adversario meo. |
4 Durante mucho tiempo no quiso, pero después se dijo a sí mismo: “Aunque no temo a Dios ni respeto a los hombres, | 4 Et nolebat per multum tempus. Post hæc autem dixit intra se : Etsi Deum non timeo, nec hominem revereor : |
5 como esta viuda me causa molestias, le voy a hacer justicia para que no venga continuamente a importunarme.”» | 5 tamen quia molesta est mihi hæc vidua, vindicabo illam, ne in novissimo veniens sugillet me. |
6 Dijo, pues, el Señor: «Oíd lo que dice el juez injusto; | 6 Ait autem Dominus : Audite quid judex iniquitatis dicit : |
7 y Dios, ¿no hará justicia a sus elegidos, que están clamando a él día y noche, y les hace esperar? | 7 Deus autem non faciet vindictam electorum suorum clamantium ad se die ac nocte, et patientiam habebit in illis ? |
8 Os digo que les hará justicia pronto. Pero, cuando el Hijo del hombre venga, ¿encontrará la fe sobre la tierra?» | 8 Dico vobis quia cito faciet vindictam illorum. Verumtamen Filius hominis veniens, putas, inveniet fidem in terra ?
|
9 Dijo también a algunos que se tenían por justos y despreciaban a los demás, esta parábola: | 9 Dixit autem et ad quosdam qui in se confidebant tamquam justi, et aspernabantur ceteros, parabolam istam : |
10 «Dos hombres subieron al templo a orar; uno fariseo, otro publicano. | 10 Duo homines ascenderunt in templum ut orarent : unus pharisæus et alter publicanus. |
11 El fariseo, de pie, oraba en su interior de esta manera: “¡Oh Dios! Te doy gracias porque no soy como los demás hombres, rapaces, injustos, adúlteros, ni tampoco como este publicano. | 11 Pharisæus stans, hæc apud se orabat : Deus, gratias ago tibi, quia non sum sicut ceteri hominum : raptores, injusti, adulteri, velut etiam hic publicanus : |
12 Ayuno dos veces por semana, doy el diezmo de todas mis ganancias.” | 12 jejuno bis in sabbato, decimas do omnium quæ possideo. |
13 En cambio el publicano, manteniéndose a distancia, no se atrevía ni a alzar los ojos al cielo, sino que se golpeaba el pecho, diciendo: “¡Oh Dios! ¡Ten compasión de mí, que soy pecador!” | 13 Et publicanus a longe stans, nolebat nec oculos ad cælum levare : sed percutiebat pectus suum, dicens : Deus propitius esto mihi peccatori. |
14 Os digo que éste bajó a su casa justificado y aquél no. Porque todo el que se ensalce, será humillado; y el que se humille, será ensalzado». | 14 Dico vobis, descendit hic justificatus in domum suam ab illo : quia omnis qui se exaltat, humiliabitur, et qui se humiliat, exaltabitur.
|
15 Le presentaban también los niños pequeños para que los tocara, y al verlo los discípulos, les reñían. | 15 Afferebant autem ad illum et infantes, ut eos tangeret. Quod cum viderent discipuli, increpabant illos. |
16 Mas Jesús llamó a los niños, diciendo: «Dejad que los niños vengan a mí y no se lo impidáis; porque de los que son como éstos es el Reino de Dios. | 16 Jesus autem convocans illos, dixit : Sinite pueros venire ad me, et nolite vetare eos : talium est enim regnum Dei. |
17 Yo os aseguro: el que no reciba el Reino de Dios como niño, no entrará en él». | 17 Amen dico vobis, quicumque non acceperit regnum Dei sicut puer, non intrabit in illud.
|
18 Uno de los principales le preguntó: «Maestro bueno, ¿qué he de hacer para tener en herencia vida eterna?» | 18 Et interrogavit eum quidam princeps, dicens : Magister bone, quid faciens vitam æternam possidebo ? |
19 Le dijo Jesús: «¿Por qué me llamas bueno? Nadie es bueno sino sólo Dios. | 19 Dixit autem ei Jesus : Quid me dicis bonum ? nemo bonus nisi solus Deus. |
20 Ya sabes los mandamientos: No cometas adulterio, no mates, no robes, no levantes falso testimonio, honra a tu padre y a tu madre». | 20 Mandata nosti : non occides ; non mœchaberis ; non furtum facies ; non falsum testimonium dices ; honora patrem tuum et matrem. |
21 El dijo: «Todo eso lo he guardado desde mi juventud». | 21 Qui ait : Hæc omnia custodivi a juventute mea. |
22 Oyendo esto Jesús, le dijo: «Aún te falta una cosa. Todo cuanto tienes véndelo y repártelo entre los pobres, y tendrás un tesoro en los cielos; luego, ven y sígueme». | 22 Quo audito, Jesus ait ei : Adhuc unum tibi deest : omnia quæcumque habes vende, et da pauperibus, et habebis thesaurum in cælo : et veni, sequere me. |
23 Al oír esto, se puso muy triste, porque era muy rico. | 23 His ille auditis, contristatus est : quia dives erat valde. |
24 Viéndole Jesús, dijo: «¡Qué difícil es que los que tienen riquezas entren en el Reino de Dios! | 24 Videns autem Jesus illum tristem factum, dixit : Quam difficile, qui pecunias habent, in regnum Dei intrabunt ! |
25 Es más fácil que un camello entre por el ojo de una aguja, que el que un rico entre en el Reino de Dios». | 25 facilius est enim camelum per foramen acus transire quam divitem intrare in regnum Dei. |
26 Los que lo oyeron, dijeron: «¿Y quién se podrá salvar?» | 26 Et dixerunt qui audiebant : Et quis potest salvus fieri ? |
27 Respondió: «Lo imposible para los hombres, es posible para Dios». | 27 Ait illis : Quæ impossibilia sunt apud homines, possibilia sunt apud Deum. |
28 Dijo entonces Pedro: «Ya lo ves, nosotros hemos dejado nuestras cosas y te hemos seguido». | 28 Ait autem Petrus : Ecce nos dimisimus omnia et secuti sumus te. |
29 El les dijo: «Yo os aseguro que nadie que haya dejado casa, mujer, hermanos, padres o hijos por el Reino de Dios, | 29 Qui dixit eis : Amen dico vobis, nemo est qui reliquit domum, aut parentes, aut fratres, aut uxorem, aut filios propter regnum Dei, |
30 quedará sin recibir mucho más al presente y, en el mundo venidero, vida eterna». | 30 et non recipiat multo plura in hoc tempore, et in sæculo venturo vitam æternam.
|
31 Tomando consigo a los Doce, les dijo: «Mirad que subimos a Jerusalén, y se cumplirá todo lo que los profetas escribieron para el Hijo del hombre; | 31 Assumpsit autem Jesus duodecim, et ait illis : Ecce ascendimus Jerosolymam, et consummabuntur omnia quæ scripta sunt per prophetas de Filio hominis : |
32 pues será entregado a los gentiles, y será objeto de burlas, insultado y escupido; | 32 tradetur enim gentibus, et illudetur, et flagellabitur, et conspuetur : |
33 y después de azotarle le matarán, y al tercer día resucitará». | 33 et postquam flagellaverint, occident eum, et tertia die resurget. |
34 Ellos nada de esto comprendieron; estas palabras les quedaban ocultas y no entendían lo que decía. | 34 Et ipsi nihil horum intellexerunt, et erat verbum istud absconditum ab eis, et non intelligebant quæ dicebantur.
|
35 Sucedió que, al acercarse él a Jericó, estaba un ciego sentado junto al camino pidiendo limosna; | 35 Factum est autem, cum appropinquaret Jericho, cæcus quidam sedebat secus viam, mendicans. |
36 al oír que pasaba gente, preguntó qué era aquello. | 36 Et cum audiret turbam prætereuntem, interrogabat quid hoc esset. |
37 Le informaron que pasaba Jesús el Nazoreo | 37 Dixerunt autem ei quod Jesus Nazarenus transiret. |
38 y empezó a gritar, diciendo: «¡Jesús, Hijo de David, ten compasión de mí!» | 38 Et clamavit, dicens : Jesu, fili David, miserere mei. |
39 Los que iban delante le increpaban para que se callara, pero él gritaba mucho más: «¡Hijo de David, ten compasión de mí!» | 39 Et qui præibant, increpabant eum ut taceret. Ipse vero multo magis clamabat : Fili David, miserere mei. |
40 Jesús se detuvo, y mandó que se lo trajeran y, cuando se hubo acercado, le preguntó: | 40 Stans autem Jesus jussit illum adduci ad se. Et cum appropinquasset, interrogavit illum, |
41 «¿Qué quieres que te haga?» El dijo: «¡Señor, que vea!» | 41 dicens : Quid tibi vis faciam ? At ille dixit : Domine, ut videam. |
42 Jesús le dijo: «Ve. Tu fe te ha salvado». | 42 Et Jesus dixit illi : Respice, fides tua te salvum fecit. |
43 Y al instante recobró la vista, y le seguía glorificando a Dios. Y todo el pueblo, al verlo, alabó a Dios. | 43 Et confestim vidit, et sequebatur illum magnificans Deum. Et omnis plebs ut vidit, dedit laudem Deo. |