Cantico 6
Confronta con un'altra Bibbia
Cambia Bibbia
NOVA VULGATA | BIBLIA |
---|---|
1 Quo abiit dilectus tuus, o pulcherrima mulierum? Quo declinavit dilectus tuus, et quaeremus eum tecum? | 1 ¿A dónde se fue tu amado, oh la más bella de las mujeres? ¿A dónde tu amado se volvió, para que contigo le busquemos? |
2 Dilectus meus descendit in hortum suum ad areolam aromatum, ut pascatur in hortis et lilia colligat. | 2 Mi amado ha bajado a su huerto, a las eras de balsameras, a apacentar en los huertos, y recoger lirios. |
3 Ego dilecto meo, et dilectus meus mihi, qui pascitur inter lilia. | 3 Yo soy para mi amado y mi amado es para mí: él pastorea entre los lirios. |
4 Pulchra es, amica mea, sicut Thersa, decora sicut Ierusalem, terribilis ut castrorum acies ordinata. | 4 Hermosa eres, amiga mía, como Tirsá, encantadora, como Jerusalén, imponente como batallones. |
5 Averte oculos tuos a me, quia ipsi me conturbant. Capilli tui sicut grex caprarum, quae descenderunt de Galaad. | 5 Retira de mí tus ojos, que me subyugan. Tu melena cual rebaño de cabras que ondulan por el monte Galaad. |
6 Dentes tui sicut grex ovium, quae ascenderunt de lavacro: omnes gemellis fetibus, et sterilis non est in eis. | 6 Tus dientes, un rebaño de ovejas, que salen de bañarse. Todas tienen mellizas, y entre ellas no hay estéril. |
7 Sicut fragmen mali punici, sic genae tuae per velamen tuum. | 7 Tus mejillas, como cortes de granada a través de tu velo. |
8 Sexaginta sunt reginae, et octoginta concubinae, et adulescentularum non est numerus; | 8 Sesenta son las reinas, ochenta las concubinas, (e innumerables las doncellas). |
9 una est columba mea, perfecta mea, una est matri suae, electa genetrici suae. Viderunt eam filiae et beatissimam praedicaverunt; reginae et concubinae, et laudaverunt eam: | 9 Unica es mi paloma, mi perfecta. Ella, la única de su madre, la preferida de la que la engendró. Las doncellas que la ven la felicitan, reinas y concubinas la elogian: |
10 “ Quae est ista, quae progreditur quasi aurora consurgens, pulchra ut luna, electa ut sol, terribilis ut castrorum acies ordinata? ”. | 10 «¿Quién es ésta que surge cual la aurora, bella como la luna, refulgente como el sol, imponente como batallones?» |
11 Descendi in hortum nucum, ut viderem poma convallium et inspicerem, si floruisset vinea, et germinassent mala punica. | 11 Al nogueral había yo bajado para ver la floración del valle, a ver si la vid estaba en cierne, y si florecían los granados. |
12 Non advertit animus meus, cum posuit me in quadrigas principis populi mei. | 12 ¡Sin saberlo, mi deseo me puso en los carros de Aminadib! |