1 Todo el mundo era de un mismo lenguaje e idénticas palabras. | 1 Erat autem universa terra labii unius et sermonum eo rundem. |
2 Al desplazarse la humanidad desde oriente, hallaron una vega en el país de Senaar y allí se establecieron. | 2 Cumque proficiscerentur de oriente, invenerunt campum in terra Sennaar et habitaverunt in eo. |
3 Entonces se dijeron el uno al otro: «Ea, vamos a fabricar ladrillos y a cocerlos al fuego.» Así el ladrillo les servía de piedra y el betún de argamasa. | 3 Dixitque alter ad proximum suum: “Venite, faciamus lateres et coquamus eos igni”. Habueruntque lateres pro saxis et bitumen pro caemento. |
4 Después dijeron: «Ea, vamos a edificarnos una ciudad y una torre con la cúspide en los cielos, y hagámonos famosos, por si nos desperdigamos por toda la haz de la tierra.» | 4 Et dixerunt: “Venite, faciamus nobis civitatem et turrim, cuius culmen pertingat ad caelum, et faciamus nobis nomen, ne dividamur super faciem universae terrae”.
|
5 Bajó Yahveh a ver la ciudad y la torre que habían edificado los humanos, | 5 Descendit autem Dominus, ut videret civitatem et turrim, quam aedificaverunt filii hominum, |
6 y dijo Yahveh: «He aquí que todos son un solo pueblo con un mismo lenguaje, y este es el comienzo de su obra. Ahora nada de cuanto se propongan les será imposible. | 6 et dixit Dominus: “Ecce unus est populus et unum labium omnibus; et hoc est initium operationis eorum, nec eis erit deinceps difficile, quidquid cogitaverint facere. |
7 Ea, pues, bajemos, y una vez allí confundamos su lenguaje, de modo que no entienda cada cual el de su prójimo.» | 7 Venite igitur, descendamus et confundamus ibi linguam eorum, ut non intellegat unusquisque vocem proximi sui”. |
8 Y desde aquel punto los desperdigó Yahveh por toda la haz de la tierra, y dejaron de edificar la ciudad. | 8 Atque ita divisit eos Dominus ex illo loco super faciem universae terrae, et cessaverunt aedificare civitatem.
|
9 Por eso se la llamó Babel; porque allí embrolló Yahveh el lenguaje de todo el mundo, y desde allí los desperdigó Yahveh por toda la haz de la tierra. | 9 Et idcirco vocatum est nomen eius Babel, quia ibi confusum est labium universae terrae, et inde dispersit eos Dominus super faciem universae terrae.
|
10 Estos son los descendientes de Sem: Sem tenía cien años cuando engendró a Arpaksad, dos años después del diluvio. | 10 Hae sunt generationes Sem. Sem centum erat annorum, quando genuit Arphaxad biennio post diluvium; |
11 Vivió Sem, después de engendrar a Arpaksad, quinientos años, y engendró hijos e hijas. | 11 vixitque Sem, postquam genuit Arphaxad, quingentos annos et genuit filios et filias.
|
12 Arpaksad era de 35 años de edad cuando engendró a Sélaj. | 12 Porro Arphaxad vixit triginta quinque annos et genuit Sala. |
13 Y vivió Arpaksad, después de engendrar a Sélaj, 403 años, y engendró hijos e hijas. | 13 Vixitque Arphaxad, postquam genuit Sala, quadringentis tribus annis et genuit filios et filias. |
14 Era Sélaj de treinta años cuando engendró a Héber. | 14 Sala quoque vixit triginta annis et genuit Heber. |
15 Y vivió Sélaj, después de engendrar a Héber, 403 años, y engendró hijos e hijas. | 15 Vixitque Sala, postquam genuit Heber, quadringentis tribus annis et genuit filios et filias. |
16 Era Héber de 34 años cuando engendró a Péleg. | 16 Vixit autem Heber triginta quattuor annis et genuit Phaleg. |
17 Y vivió Héber después de engendrar a Péleg 430 años, y engendró hijos e hijas. | 17 Et vixit Heber, postquam genuit Phaleg, quadringentis triginta annis et genuit filios et filias. |
18 Era Péleg de treinta años cuando engendró a Reú. | 18 Vixit quoque Phaleg triginta annis et genuit Reu. |
19 Y vivió Péleg, después de engendrar a Reú, 209 años, y engendró hijos e hijas. | 19 Vixitque Phaleg, postquam genuit Reu, ducentis novem annis et genuit filios et filias.
|
20 Era Reú de 32 años cuando engendró a Serug. | 20 Vixit autem Reu triginta duobus annis et genuit Seruch. |
21 Y vivió Reú después de engendrar a Serug, 207 años, y engendró hijos e hijas. | 21 Vixitque Reu, postquam genuit Seruch, ducentis septem annis et genuit filios et filias.
|
22 Era Serug de treinta años cuando engendró a Najor. | 22 Vixit vero Seruch triginta annis et genuit Nachor. |
23 Y vivió Serug, después de engendrar a Najor, doscientos años, y engendró hijos e hijas. | 23 Vixitque Seruch, postquam genuit Nachor, ducentos annos et genuit filios et filias.
|
24 Era Najor de veintinueve años cuando engendró a Téraj. | 24 Vixit autem Nachor viginti novem annis et genuit Thare. |
25 Y vivió Najor, después de engendrar a Téraj, 119 años, y engendró hijos e hijas. | 25 Vixitque Nachor, postquam genuit Thare, centum decem et novem annos et genuit filios et filias.
|
26 Era Téraj de setenta años cuando engendró a Abram, a Najor y a Harán. | 26 Vixitque Thare septuaginta annis et genuit Abram, Nachor et Aran. |
27 Estos, son los descendientes de Téraj: Téraj engendró a Abram, a Najor y a Harán. Harán engendró a Lot. | 27 Hae sunt autem generationes Thare. Thare genuit Abram, Nachor et Aran. Porro Aran genuit Lot; |
28 Harán murió en vida de su padre Téraj, en su país natal, Ur de los caldeos. | 28 mortuusque est Aran ante Thare patrem suum in terra nativitatis suae in Ur Chaldaeorum. |
29 Abram y Najor se casaron. La mujer de Abram se llamaba Saray, y la mujer de Najor, Milká, hija de Harán, el padre de Milká y de Jiská. | 29 Duxerunt autem Abram et Nachor uxores: nomen uxoris Abram Sarai, et nomen uxoris Nachor Melcha, filia Aran patris Melchae et patris Ieschae. |
30 Saray era estéril, sin hijos. | 30 Erat autem Sarai sterilis nec habebat liberos. |
31 Téraj tomó a su hijo Abram, a su nieto Lot, el hijo de Harán, y a su nuera Saray, la mujer de su hijo Abram, y salieron juntos de Ur de los caldeos, para dirigirse a Canaán. Llegados a Jarán, se establecieron allí. | 31 Tulitque Thare Abram filium suum et Lot filium Aran filium filii sui et Sarai nurum suam, uxorem Abram filii sui, et eduxit eos de Ur Chaldaeorum, ut irent in terram Chanaan. Veneruntque usque Charran et habitaverunt ibi. |
32 Fueron los días de Téraj 205 años, y murió en Jarán. | 32 Et facti sunt dies Thare ducentorum quinque annorum, et mortuus est in Charran.
|