1 Por aquel tiempo, Matatías, hijo de Juan, hijo de Simeón, sacerdote del linaje de Yehoyarib, dejó Jerusalén y fue a establecerse en Modín. | 1 In diebus illis surrexit Mathathias filius Joannis filii Simeonis, sacerdos ex filiis Joarib, ab Jerusalem, et consedit in monte Modin : |
2 Tenía cinco hijos: Juan, por sobrenombre Gaddí; | 2 et habebat filios quinque, Joannem, qui cognominabatur Gaddis : |
3 Simón, llamado Tasí; | 3 et Simonem, qui cognominabatur Thasi : |
4 Judas, llamado Macabeo; | 4 et Judam, qui vocabatur Machabæus : |
5 Eleazar, llamado Avarán; y Jonatán, llamado Affús. | 5 et Eleazarum, qui cognominabatur Abaron : et Jonathan, qui cognominabatur Apphus : |
6 Al ver las impiedades que en Judá y en Jerusalén se cometían, | 6 hi viderunt mala, quæ fiebant in populo Juda, et in Jerusalem. |
7 exclamó: «¡Ay de mí! ¿He nacido para ver la ruina de mi pueblo y la ruina de la ciudad santa, y para estarme allí cuando es entregada en manos de enemigos y su santuario en poder de extraños? | 7 Et dixit Mathathias : Væ mihi ! ut quid natus sum videre contritionem populi mei, et contritionem civitatis sanctæ, et sedere illic, cum datur in manibus inimicorum ? |
8 Ha quedado su Templo como hombre sin honor, | 8 Sancta in manu extraneorum facta sunt : templum ejus sicut homo ignobilis. |
9 los objetos que eran su gloria, llevados como botín, muertos en las plazas sus niños, y sus jóvenes por espada enemiga. | 9 Vasa gloriæ ejus captiva abducta sunt : trucidati sunt senes ejus in plateis, et juvenes ejus ceciderunt in gladio inimicorum. |
10 ¿Qué pueblo no ha venido a heredar su reino | 10 Quæ gens non hæreditavit regnum ejus et non obtinuit spolia ejus ? |
11 y a entrar en posesión de sus despojos? Todos sus adornos le han sido arrancados y de libre que era, ha pasado a ser esclava. | 11 Omnis compositio ejus ablata est. Quæ erat libera, facta est ancilla. |
12 Mirad nuestro santuario, nuestra hermosura y nuestra gloria, convertido en desierto, miradlo profanado de los gentiles. | 12 Et ecce sancta nostra, et pulchritudo nostra, et claritas nostra desolata est, et coinquinaverunt ea gentes. |
13 ¿Para qué vivir más?» | 13 Quo ergo nobis adhuc vivere ? |
14 Matatías y sus hijos rasgaron sus vestidos, se vistieron de sayal y se entregaron a un profundo dolor. | 14 Et scidit vestimenta sua Mathathias, et filii ejus : et operuerunt se ciliciis, et planxerunt valde.
|
15 Los enviados del rey, encargados de imponer la apostasía, llegaron a la ciudad de Modín para los sacrificios. | 15 Et venerunt illuc qui missi erant a rege Antiocho, ut cogerent eos, qui confugerant in civitatem Modin, immolare, et accendere thura, et a lege Dei discedere. |
16 Muchos israelitas acudieron donde ellos. También Matatías y sus hijos fueron convocados. | 16 Et multi de populo Israël consentientes accesserunt ad eos : sed Mathathias et filii ejus constanter steterunt. |
17 Tomando entonces la palabra los enviados del rey, se dirigieron a Matatías y le dijeron: «Tú eres jefe ilustre y poderoso en esta ciudad y estás bien apoyado de hijos y hermanos. | 17 Et respondentes qui missi erant ab Antiocho, dixerunt Mathathiæ : Princeps, et clarissimus et magnus es in hac civitate, et ornatus filiis et fratribus : |
18 Acércate, pues, el primero y cumple la orden del rey, como la han cumplido todas las naciones, los notables de Judá y los que han quedado en Jerusalén. Entonces tú y tus hijos seréis contados entre los amigos del rey, y os veréis honrados, tú y tus hijos, con plata, oro y muchas dádivas». | 18 ergo accede prior, et fac jussum regis, sicut fecerunt omnes gentes, et viri Juda, et qui remanserunt in Jerusalem : et eris tu, et filii tui, inter amicos regis, et amplificatus auro, et argento, et muneribus multis. |
19 Matatías contestó con fuerte voz: «Aunque todas las naciones que forman el imperio del rey le obedezcan hasta abandonar cada uno el culto de sus padres y acaten sus órdenes, | 19 Et respondit Mathathias, et dixit magna voce : Etsi omnes gentes regi Antiocho obediunt, ut discedat unusquisque a servitute legis patrum suorum, et consentiat mandatis ejus : |
20 yo, mis hijos y mis hermanos nos mantendremos en la alianza de nuestros padres. | 20 ego et filii mei, et fratres mei, obediemus legi patrum nostrorum : |
21 El Cielo nos guarde de abandonar la Ley y los preceptos. | 21 propitius sit nobis Deus : non est nobis utile relinquere legem, et justitias Dei : |
22 No obedeceremos las órdenes del rey para desviarnos de nuestro culto ni a la derecha ni a la izquierda». | 22 non audiemus verba regis Antiochi, nec sacrificabimus transgredientes legis nostræ mandata, ut eamus altera via. |
23 Apenas había concluido de pronunciar estas palabras, cuando un judío se adelantó, a la vista de todos, para sacrificar en el altar de Modín, conforme al decreto real. | 23 Et ut cessavit loqui verba hæc, accessit quidam Judæus in omnium oculis sacrificare idolis super aram in civitate Modin, secundum jussum regis : |
24 Al verle Matatías, se inflamó en celo y se estremecieron sus entrañas. Encendido en justa cólera, corrió y le degolló sobre el altar. | 24 et vidit Mathathias, et doluit, et contremuerunt renes ejus, et accensus est furor ejus secundum judicium legis, et insiliens trucidavit eum super aram : |
25 Al punto mató también al enviado del rey que obligaba a sacrificar y destruyó el altar. | 25 sed et virum, quem rex Antiochus miserat, qui cogebat immolare, occidit in ipso tempore, et aram destruxit : |
26 Emuló en su celo por la Ley la gesta de Pinjás contra Zimrí, el hijo de Salú. | 26 et zelatus est legem, sicut fecit Phinees Zamri filio Salomi. |
27 Luego, con fuerte voz, gritó Matatías por la ciudad: «Todo aquel que sienta celo por la Ley y mantenga la alianza, que me siga». | 27 Et exclamavit Mathathias voce magna in civitate, dicens : Omnis qui zelum habet legis, statuens testamentum, exeat post me. |
28 Y dejando en la ciudad cuanto poseían, huyeron él y sus hijos a las montañas. | 28 Et fugit ipse, et filii ejus in montes, et reliquerunt quæcumque habebant in civitate.
|
29 Por entonces muchos, preocupados por la justicia y la equidad, bajaron al desierto para establecerse allí | 29 Tunc descenderunt multi quærentes judicium, et justitiam, in desertum : |
30 con sus mujeres, sus hijos y sus ganados, porque los males duramente les oprimían. | 30 et sederunt ibi ipsi, et filii eorum, et mulieres eorum, et pecora eorum : quoniam inundaverunt super eos mala. |
31 La gente del rey y la tropa que estaba en Jerusalén, en la Ciudad de David, recibieron la denuncia de que unos hombres que habían rechazado el mandato del rey habían bajado a los lugares ocultos del desierto. | 31 Et renuntiatum est viris regis, et exercitui qui erat in Jerusalem civitate David, quoniam discessissent viri quidam, qui dissipaverunt mandatum regis, in loca occulta in deserto, et abiissent post illos multi. |
32 Muchos corrieron tras ellos y los alcanzaron. Los cercaron y se prepararon para atacarles el día del sábado. | 32 Et statim perrexerunt ad eos, et constituerunt adversus eos prælium in die sabbatorum, |
33 Les dijeron: «Basta ya, salid, obedeced la orden del rey y salvaréis vuestras vidas». | 33 et dixerunt ad eos : Resistitis et nunc adhuc ? exite, et facite secundum verbum regis Antiochi, et vivetis. |
34 Ellos les contestaron: «No saldremos ni obedeceremos la orden del rey de profanar el día de sábado». | 34 Et dixerunt : Non exibimus, neque faciemus verbum regis, ut polluamus diem sabbatorum. |
35 Asaltados al instante, | 35 Et concitaverunt adversus eos prælium. |
36 no replicaron ni arrojando piedras ni atrincherando sus cuevas. Dijeron: | 36 Et non responderunt eis, nec lapidem miserunt in eos, nec oppilaverunt loca occulta, |
37 «Muramos todos en nuestra rectitud. El cielo y la tierra nos son testigos de que nos matáis injustamente». | 37 dicentes : Moriamur omnes in simplicitate nostra : et testes erunt super nos cælum et terra, quod injuste perditis nos. |
38 Les atacaron, pues, en sábado y murieron ellos, sus mujeres, hijos y ganados: unas mil personas. | 38 Et intulerunt illis bellum sabbatis : et mortui sunt ipsi, et uxores eorum, et filii eorum, et pecora eorum usque ad mille animas hominum. |
39 Lo supieron Matatías y sus amigos y sintieron por ellos gran pesar. | 39 Et cognovit Mathathias et amici ejus, et luctum habuerunt super eos valde. |
40 Pero se dijeron: «Si todos nos comportamos como nuestros hermanos y no peleamos contra los gentiles por nuestras vidas y nuestras costumbres, muy pronto nos exterminarán de la tierra». | 40 Et dixit vir proximo suo : Si omnes fecerimus sicut fratres nostri fecerunt, et non pugnaverimus adversus gentes pro animabus nostris et justificationibus nostris, nunc citius disperdent nos a terra. |
41 Aquel mismo día tomaron el siguiente acuerdo: «A todo aquel que venga a atacarnos en día de sábado, le haremos frente para no morir todos como murieron nuestros hermanos en las cuevas». | 41 Et cogitaverunt in die illa, dicentes : Omnis homo, quicumque venerit ad nos in bello die sabbatorum, pugnemus adversus eum : et non moriemur omnes, sicut mortui sunt fratres nostri in occultis.
|
42 Se les unió por entonces el grupo de los asideos, israelitas valientes y entregados de corazón a la Ley. | 42 Tunc congregata est ad eos synagoga Assidæorum fortis viribus ex Israël, omnis voluntarius in lege : |
43 Además, todos aquellos que querían escapar de los males, se les juntaron y les ofrecieron su apoyo. | 43 et omnes, qui fugiebant a malis, additi sunt ad eos, et facti sunt illis ad firmamentum. |
44 Formaron así un ejército e hirieron en su ira a los pecadores, y a los impíos en su furor. Los restantes tuvieron que huir a tierra de gentiles buscando su salvación. | 44 Et collegerunt exercitum, et percusserunt peccatores in ira sua, et viros iniquos in indignatione sua : et ceteri fugerunt ad nationes, ut evaderent. |
45 Matatías y sus amigos hicieron correrías destruyendo altares, | 45 Et circuivit Mathathias et amici ejus, et destruxerunt aras : |
46 obligando a circuncidar cuantos niños incircuncisos hallaron en el territorio de Israel | 46 et circumciderunt pueros incircumcisos quotquot invenerunt in finibus Israël : et in fortitudine. |
47 y persiguiendo a los insolentes. La empresa prosperó en sus manos: | 47 Et persecuti sunt filios superbiæ, et prosperatum est opus in manibus eorum : |
48 arrancaron la Ley de mano de gentiles y reyes, y no consintieron que el pecador se impusiera. | 48 et obtinuerunt legem de manibus gentium, et de manibus regum, et non dederant cornu peccatori.
|
49 Los días de Matatías se acercaban a su fin. Dijo entonces a sus hijos: «Ahora reina la insolencia y la reprobación, es tiempo de ruina y de violenta Cólera. | 49 Et appropinquaverunt dies Mathathiæ moriendi, et dixit filiis suis : Nunc confortata est superbia, et castigatio, et tempus eversionis, et ira indignationis. |
50 Ahora, hijos, mostrad vuestro celo por la Ley; dad vuestra vida por la alianza de nuestros padres. | 50 Nunc ergo, o filii, æmulatores estote legis, et date animas vestras pro testamento patrum vestrorum, |
51 Recordad las gestas que en su tiempo nuestros padres realizaron; alcanzaréis inmensa gloria, inmortal nombre. | 51 et mementote operum patrum, quæ fecerunt in generationibus suis : et accipietis gloriam magnam, et nomen æternum. |
52 ¿No fue hallado Abraham fiel en la prueba y se le reputó por justicia? | 52 Abraham nonne in tentatione inventus est fidelis, et reputatum est ei ad justitiam ? |
53 José, en el tiempo de su angustia, observó la Ley y vino a ser señor de Egipto. | 53 Joseph in tempore angustiæ suæ custodivit mandatum, et factus est dominus Ægypti. |
54 Pinjás, nuestro padre, por su ardiente celo, alcanzó la alianza de un sacerdocio eterno. | 54 Phinees pater noster, zelando zelum Dei, accepit testamentum sacerdotii æterni. |
55 Josué, por cumplir su mandato, llegó a ser juez en Israel. | 55 Jesus dum implevit verbum, factus est dux in Israël. |
56 Caleb, por su testimonio en la asamblea, obtuvo una herencia en esta tierra. | 56 Caleb dum testificatur in ecclesia, accepit hæreditatem. |
57 David, por su piedad, heredó un trono real para siempre. | 57 David in sua misericordia consecutus est sedem regni in sæcula. |
58 Elías, por su ardiente celo por la Ley, fue arrebatado al cielo. | 58 Elias, dum zelat zelum legis, receptus est in cælum. |
59 Ananías, Azarías, Misael, por haber tenido confianza, se salvaron de las llamas. | 59 Ananias et Azarias et Misaël credentes, liberati sunt de flamma. |
60 Daniel por su rectitud, escapó de las fauces de los leones. | 60 Daniel in sua simplicitate liberatus est de ore leonum. |
61 Advertid, pues, que de generación en generación todos los que esperan en El jamás sucumben. | 61 Et ita cogitate per generationem et generationem : quia omnes qui sperant in eum, non infirmantur. |
62 No temáis amenazas de hombre pecador: su gloria parará en estiércol y gusanos; | 62 Et a verbis viri peccatoris ne timueritis, quia gloria ejus stercus et vermis est : |
63 estará hoy encumbrado y mañana no se le encontrará: habrá vuelto a su polvo y sus maquinaciones se desvanecerán. | 63 hodie extollitur, et cras non invenietur : quia conversus est in terram suam, et cogitatio ejus periit. |
64 Hijos, sed fuertes y manteneos firmes en la Ley, que en ella hallaréis gloria. | 64 Vos ergo filii, confortamini, et viriliter agite in lege : quia in ipsa gloriosi eritis. |
65 Ahí tenéis a Simeón, vuestro hermano. Sé que es hombre sensato; escuchadle siempre: él será vuestro padre. | 65 Et ecce Simon frater vester, scio quod vir consilii est : ipsum audite semper, et ipse erit vobis pater. |
66 Tenéis a Judas Macabeo, valiente desde su mocedad: él será jefe de vuestro ejército y dirigirá la guerra contra los pueblos. | 66 Et Judas Machabæus, fortis viribus a juventute sua, sit vobis princeps militiæ, et ipse aget bellum populi. |
67 Vosotros, atraeos a cuantos obervan la Ley, vengad a vuestro pueblo, | 67 Et adducetis ad vos omnes factores legis : et vindicate vindictam populi vestri. |
68 devolved a los gentiles el mal que os han hecho y observad los preceptos de la Ley». | 68 Retribuite retributionem gentibus, et intendite in præceptum legis.
|
69 A continuación, les bendijo y fue a reunirse con sus padres. | 69 Et benedixit eos, et appositus est ad patres suos. |
70 Murió el año 146 y fue sepultado en Modín, en el sepulcro de sus padres. Todo Israel hizo gran duelo por él. | 70 Et defunctus est anno centesimo et quadragesimo sexto : et sepultus est a filiis suis in sepulchris patrum suorum in Modin, et planxerunt eum omnis Israël planctu magno. |