| 1 Cuando Judit terminó de invocar al Dios de Israel con su plegaria, | 1 Et factum est, ut cessavit cla mans ad Deum Israel et con summavit omniaverba ista, |
| 2 se levantó del suelo, llamó a su criada y bajó a la casa, donde solía pasar los sábados y solemnidades. | 2 surrexit de prostratione sua et vocavit abram suam et descendit indomum suam, in qua commorabatur in diebus sabbatorum et in diebus festis suis. |
| 3 Se quitó la prenda de saco y el vestido de luto, se bañó, se ungió con un perfume de gran calidad, se peinó, adornó su cabeza con una diadema y se puso un elegante vestido que había llevado en vida de su marido, Manasés. | 3 Et abstulit cilicium, quod induerat, et exuit se vestimenta viduitatis suae etlavit corpus suum aqua et unxit se unguento spisso et pectinavit capilloscapitis sui et imposuit mitram super caput suum et induit se vestimentaiucunditatis suae, quibus vestiebatur in diebus vitae viri sui Manasses. |
| 4 Se calzó las sandalias, se puso collares, brazaletes, anillos, pendientes y todas sus joyas. Estaba tan hermosa que atraería las miradas de los hombres que la vieran. | 4 Etaccepit soleas in pedes suos et imposuit periscelides et dextralia et anulos etinaures et omnem ornatum suum et composuit se nimis in seductionem oculorumvirorum, quicumque viderent eam. |
| 5 Entregó a su criada un odre de vino y un cántaro de aceite, llenó una alforja con galletas, tortas de higos y panes puros, empaquetó todo y se lo entregó a su criada para que lo llevara. | 5 Et porrexit abrae suae ascopam vini et vasolei et peram implevit alphitis et massa fici et panibus et caseo et plicavitomnia vasa sua et imposuit ei.
|
| 6 Cuando ambas se dirigían a la puerta de Betulia, se encontraron con Ozías, acompañado de Jabrís y Jarmís, ancianos de la ciudad. | 6 Et abierunt ad portam civitatis Betuliae et invenerunt adstantem ad eam Oziamet seniores civitatis Chabrin et Charmin. |
| 7 Al ver a Judit con el semblante transformado y su nuevo atuendo, se quedaron atónitos ante tanta hermosura y le dijeron: | 7 Qui cum vidissent eam, et eratmutata facies eius, et vestem mutatam, mirati sunt valde et dixerunt ei: |
| 8 «El Dios de nuestros padres te conceda su favor y haga realidad tus planes para gloria de los hijos de Israel y exaltación de Jerusalén». | 8 “Deus patrum nostrorum det te in gratiam et consummet cogitationes tuas ingloriam filiorum Israel et in exaltationem Ierusalem ”. |
| 9 Judit adoró a Dios y les dijo: «Mandad que me abran la puerta de la ciudad. Voy a cumplir los deseos que me habéis expresado». Mandaron a los soldados que abrieran la puerta, como ella pedía. | 9 Et procidens infaciem adoravit Deum et dixit ad eos: “ Praecipite aperiri portam civitatis,et exeam in consummationen verborum, quae locuti estis mecum ”. Etconstituerunt iuvenibus aperiri ei, sicut locuti sunt; |
| 10 Así lo hicieron, y salió Judit con su criada. Los hombres de la ciudad no la perdieron de vista mientras descendía por la ladera, hasta que desapareció tras cruzar el valle. | 10 et fecerunt sic. Etexiit Iudith, ipsa et ancilla eius cum ea; et speculabantur eam viri civitatis,quoadusque descendit montem, usquedum transiit convallem, et iam non videbanteam.
|
| 11 Cuando avanzaban aprisa por el valle, les salió al paso una avanzadilla de soldados asirios. | 11 Et ibant in convallem in directum, et obviavit ei prima custodia Assyriorum. |
| 12 La detuvieron y le preguntaron: «¿Quién eres? ¿De dónde vienes y adónde vas?». Ella respondió: «Soy hija de hebreos y huyo de ellos porque están a punto de caer en vuestras manos. | 12 Et comprehenderunt eam et interrogaverunt eam: “ Quorum es et unde venis etquo vadis? ”. Dixitque eis: “ Filia sum ego Hebraeorum et recedo a facieipsorum, quoniam incipiunt tradi vobis in devorationem. |
| 13 Quiero presentarme ante Holofernes, vuestro jefe, para informarle con toda sinceridad. Le mostraré un camino por el que puede pasar y apoderarse de toda la región montañosa sin perder ni uno de sus hombres». | 13 Et ego venio adfaciem Holofernis principis militiae virtutis vestrae, ut renuntiem ei verbaveritatis et ostendam ante faciem ipsius viam, per quam vadat et domineturuniversae montanae, et non discumveniat ex viris eius caro una, nec spiritusvitae ”. |
| 14 Y cuando aquellos hombres oyeron sus palabras y vieron su rostro —de tan maravillosa hermosura—, le dijeron: | 14 Et, ut audierunt viri verba eius et inspexerunt faciem eius — eterat in conspectu eorum mirabilis specie valde — dixerunt ad eam: |
| 15 «Has salvado tu vida apresurándote a bajar para ver a nuestro señor. Ve a su tienda. Algunos de los nuestros te escoltarán hasta allí. | 15 “Salvasti animam tuam in bonum festinans descendere ad faciem domini nostri. Etnunc accede ad tabernaculum eius; et ex nostris praemittent te, quousque tradantte in manibus eius. |
| 16 Cuando estés ante él, no tengas miedo. Repítele lo que nos has dicho y te tratará bien». | 16 Si autem steteris in conspectu eius, noli timere cordetuo, sed renuntia illi secundum verba tua, et bene tibi faciet ”. |
| 17 Escoltadas por cien hombres escogidos, Judit y su criada fueron conducidas a la tienda de Holofernes. | 17 Etelegerunt ex seipsis viros centum et adiunxerunt ei et abrae eius et perduxerunteas ad tabernaculum Holofernis. |
| 18 La noticia de su llegada se extendió de tienda en tienda, y acudió gente de todo el campamento. Mientras Judit estaba junto a la tienda de Holofernes en espera de ser recibida, los soldados rebullían en torno a ella. | 18 Et factus est concursus in omnibus castris;innotuit enim in tabernaculis adventus eius. Et venerunt et circumdederunt eamstantem extra tabernaculum Holofernis, quoadusque nuntiaverunt ei de ea. |
| 19 Admirados de su hermosura, pensaban que los hijos de Israel debían de ser un pueblo extraordinario y se decían: «¿Quién puede despreciar a un pueblo que tiene mujeres como esta? No hay que dejar con vida a ninguno de sus hombres; si quedara alguno, sería capaz de engañar a toda la tierra». | 19 Etmirabantur ad speciem eius et percipiebant verba eius, quia erant bona valde, etlaudabant filios Israel propter eam. Et dixit unusquisque ad proximum suum: “Quis contemnet populum hunc, qui habet in se mulieres tales? Quoniam non estbonum derelinquere virum unum ex eis, qui relicti possint decipere totam terram”. |
| 20 Entonces la guardia personal de Holofernes y sus servidores salieron y la introdujeron en la tienda. | 20 Et exierunt omnes cubicularii Holofernis et omnes famuli eius etinduxerunt eam in tabernaculum eius.
|
| 21 Holofernes descansaba bajo un dosel de púrpura recamado de oro, esmeraldas y otras piedras preciosas. | 21 Et erat Holofernes requiescens in lectu suo in conopeo, quod erat ex purpuraet auro et smaragdo et lapidibus pretiosissimis contextum. |
| 22 Cuando le anunciaron la llegada de Judit, salió a la entrada de la tienda, precedido por lámparas de plata. | 22 Et nuntiaverunt eide ea. Qui cum audisset, exiit in proscaenium; et lampades argenteaepraecedentes eum multae valde. Et induxerunt eam ad eum. |
| 23 Ante la presencia de Judit, él y sus servidores se maravillaron al ver un rostro tan bello. Ella se postró en tierra ante Holofernes, pero los servidores la levantaron. | 23 Cum autem venitcontra faciem eius Iudith et famulorum eius, laudaverunt omnes speciem facieieius; procidensque in faciem adoravit eum, et suscitaverunt eam servi eius.
|