1 El territorio que tocó en suerte a la tribu de los hijos de Judá, limitaba en su extremo meridional, hacia el sur, con Edom y el desierto de Sin. | 1 Igitur sors filiorum Judæ per cognationes suas ista fuit : a termino Edom, desertum Sin, contra meridiem, et usque ad extremam partem australis plagæ. |
2 Su frontera sur se extendía desde los bordes del mar de la Sal –de la punta que da hacia el sur– | 2 Initium ejus a summitate maris salsissimi, et a lingua ejus, quæ respicit meridiem. |
3 hasta la parte meridional de la subida de los Escorpiones; luego pasaba por Sin y subía hasta el sur de Cades Barné; de allí pasaba a Jesrón, subía hasta Adar y daba vuelta hacia Carcaá; | 3 Egrediturque contra ascensum Scorpionis, et pertransit in Sina : ascenditque in Cadesbarne, et pervenit in Esron, ascendens ad Addar, et circuiens Carcaa, |
4 finalmente pasaba por Asmón y llegaba al Torrente de Egipto, para ir a terminar en el mar. Este será para ustedes el límite meridional. | 4 atque inde pertransiens in Asemona, et perveniens ad torrentem Ægypti : eruntque termini ejus mare magnum. Hic erit finis meridianæ plagæ. |
5 La frontera oriental era el mar de la Sal hasta la desembocadura del Jordán. La frontera norte, a su vez, partía de la parte del mar, que está junto a la desembocadura del Jordán; | 5 Ab oriente vero erit initium, mare salsissimum usque ad extrema Jordanis : et ea quæ respiciunt ad aquilonem, a lingua maris usque ad eumdem Jordanis fluvium. |
6 Luego subía hasta Bet Joglá, pasaba al norte de Be Ha Arabá y legaba hasta la Piedra de Boján, el rubenita. | 6 Ascenditque terminus in Beth Hagla, et transit ab aquilone in Beth Araba, ascendens ad lapidem Boën filii Ruben : |
7 Después ascendía del valle de Acor a Debir, y daba vuelta hacia Guilgal, que está frente a la subida de Adumím al sur del Torrente. La frontera pasaba inmediatamente junto a las aguas de En Semes, llegaba a En Roguel, | 7 et tendens usque ad terminos Debera de valle Achor, contra aquilonem respiciens Galgala, quæ est ex adverso ascensionis Adommim, ab australi parte torrentis : transitque aquas, quæ vocantur fons solis : et erunt exitus ejus ad fontem Rogel. |
8 y volvía a subir, viniendo desde el sur, por el valle de Ben Hinnóm, por el oeste, y al extremo septentrional del valle de los Refaím. | 8 Ascenditque per convallem filii Ennom ex latere Jebusæi ad meridiem, hæc est Jerusalem : et inde se erigens ad verticem montis, qui est contra Geennom ad occidentem in summitate vallis Raphaim contra aquilonem : |
9 Desde la cima del monte, la frontera daba vuelta hacia la fuente de Neftóaj, y seguía hasta el monte Efrón, para volverse luego hacia Baalá, o sea, hacia Quiriat Iearím. | 9 pertransitque a vertice montis usque ad fontem aquæ Nephtoa : et pervenit usque ad vicos montis Ephron : inclinaturque in Baala, quæ est Cariathiarim, id est, urbs silvarum. |
10 Desde Baalá, la frontera giraba hacia el oeste, hacia el monte Seir, y pasando por el flanco septentrional del monte Iearím –o sea Quesalóm– bajaba hasta Bet Semes y llegaba hasta Timná. | 10 Et circuit de Baala contra occidentem, usque ad montem Seir : transitque juxta latus montis Jarim ad aquilonem in Cheslon : et descendit in Bethsames, transitque in Thamna. |
11 Después seguía hasta la pendiente de Ecrón, hacia el norte, giraba hacia Sicrón, y cruzando por el monte de Baalá, salía por Iabneel para ir a terminar en el mar. | 11 Et pervenit contra aquilonem partis Accaron ex latere : inclinaturque Sechrona, et transit montem Baala : pervenitque in Jebneel, et magni maris contra occidentem fine concluditur. |
12 Finalmente, el límite occidental estaba formado por el Mar Grande y su playa. Estos eran los límites que bordeaban el territorio asignado a los clanes de los hijos de Judá. | 12 Hi sunt termini filiorum Juda per circuitum in cognationibus suis.
|
13 A Caleb, hijo de Iefuné, se le asignó una parte en medio de los hijos de Judá, como el Señor se lo había ordenado a Josué. Esa parte era Quiriat Arbá –Arbá era el padre de Anac y Quiriat Arbá es Hebrón–. | 13 Caleb vero filio Jephone dedit partem in medio filiorum Juda, sicut præceperat ei Dominus : Cariath Arbe patris Enac, ipsa est Hebron. |
14 Caleb expulsó de allí a los tres hijos de Anac –Sesai, Ajimán y Talmai– descendientes de Anac. | 14 Delevitque ex ea Caleb tres filios Enac, Sesai et Ahiman et Tholmai de stirpe Enac. |
15 Luego subió contra los habitantes de Debir, que antes se llamaba Quiriat Séfer. | 15 Atque inde conscendens venit ad habitatores Dabir, quæ prius vocabatur Cariath Sepher, id est, civitas litterarum. |
16 Entonces Caleb dijo: «Al que derrote y conquiste a Quiriat Séfer, yo le daré como esposa a mi hija Acsá». | 16 Dixitque Caleb : Qui percusserit Cariath Sepher, et ceperit eam, dabo ei Axam filiam meam uxorem. |
17 El que la conquistó fue Otniel, hijo de Quenaz y hermano de Caleb, y este le dio como esposa a su hija Acsá. | 17 Cepitque eam Othoniel filius Cenez frater Caleb junior : deditque ei Axam filiam suam uxorem. |
18 Cuando ella llegó a la casa de su esposo, este le sugirió que pidiera un campo a su padre. Ella se bajó del asno, y Caleb le preguntó: «¿Qué quieres?». | 18 Quæ, cum pergerent simul, suasa est a viro suo ut peteret a patre suo agrum. Suspiravitque ut sedebat in asino : cui Caleb : Quid habes ? inquit. |
19 «Quiero que me hagas un regalo, le respondió. Ya que me has mandado al territorio del Négueb, concédeme al menos un manantial». Y él le dio el manantial de Arriba y el manantial de Abajo. | 19 At illa respondit : Da mihi benedictionem : terram australem et arentem dedisti mihi ; junge et irriguam. Dedit itaque ei Caleb irriguum superius et inferius.
|
20 Esta fue la herencia de los clanes de la tribu de Judá. | 20 Hæc est possessio tribus filiorum Juda per cognationes suas. |
21 Las ciudades fronterizas pertenecientes a la tribu de los hijos de Judá, hacia la frontera de Edom, en el Négueb, eran las siguientes: Cabseel, Eder, Iagur, | 21 Erantque civitates ab extremis partibus filiorum Juda juxta terminos Edom a meridie : Cabseel et Eder et Jagur, |
22 Quiná, Dimoná, Adadá, | 22 et Cyna et Dimona et Adada, |
23 Quedes, Jasor, Itnam, | 23 et Cades et Asor et Jethnam, |
24 Zif, Télem, Bealot, | 24 Ziph et Telem et Baloth, |
25 Jasor Jadatá, Queriot, Jesrón –o sea Jasor– | 25 Asor nova et Carioth, Hesron, hæc est Asor ; |
26 Amam, Semá, Moladá, | 26 Amam, Sama, et Molada, |
27 Jasar Gadá, Jesmón, Bet Pélet, | 27 et Asergadda et Hassemon et Bethphelet, |
28 Jasar Sual, Berseba, Biziotiá, | 28 et Hasersual et Bersabee et Baziothia, |
29 Baalá, Iyim, Esem, | 29 et Baala et Jim et Esem, |
30 Eltolad, Quesil, Jormá, | 30 et Eltholad et Cesil et Harma, |
31 Siquelag, Madmaná, Sansaná; | 31 et Siceleg et Medemena et Sensenna, |
32 Lebaot, Silijím, En Rimón: en total veintinueve ciudades con sus poblados. | 32 Lebaoth et Selim et Aën et Remon. Omnes civitates viginti novem, et villæ earum. |
33 En la Sefelá: Estaol Sorá, Asna, | 33 In campestribus vero : Estaol et Sarea et Asena, |
34 Zanóaj, En Ganín, Tupúaj, Enán, | 34 et Zanoë et Ængannim et Taphua et Enaim, |
35 Iarmut, Adulán, Socó, Azecá, | 35 et Jerimoth et Adullam, Socho et Azeca, |
36 Saaraim, Aditaim, Ha Guederá, Guedorotaim: en total catorce ciudades con sus poblados. | 36 et Saraim et Adithaim et Gedera et Gederothaim : urbes quatuordecim, et villæ earum. |
37 Senan, Jadasá, Migdal Gad. | 37 Sanan et Hadassa et Magdalgad, |
38 Dilán, Ha Mispá, Iocteel, | 38 Delean et Masepha et Jecthel, |
39 Laquís, Boscat, Eglón, | 39 Lachis et Bascath et Eglon, |
40 Cabón, Lajmás, Quitlís, | 40 Chebbon et Leheman et Cethlis, |
41 Guederot, Bet Dagón, Naamá, Maquedá: en total dieciséis ciudades con sus poblados. | 41 et Gideroth et Bethdagon et Naama et Maceda : civitates sedecim, et villæ earum. |
42 Libná, Eter, Asán, | 42 Labana et Ether et Asan, |
43 Iftaj, Asná, Nesib, | 43 Jephtha et Esna et Nesib, |
44 Queilá, Aczib, Maresá: en total, nueve ciudades con sus poblados. | 44 et Ceila et Achzib et Maresa : civitates novem, et villæ earum. |
45 Ecrón, con las ciudades dependientes y sus poblados, | 45 Accaron cum vicis et villulis suis. |
46 y a partir de Ecrón, hacia el mar, todas aquellas ciudades que están al lado de Asdod, con sus poblados: | 46 Ab Accaron usque ad mare : omnia quæ vergunt ad Azotum et viculos ejus. |
47 Asdod con las ciudades dependientes y sus poblados, Gaza con las ciudades dependientes y sus poblados, hasta el Torrente de Egipto, limitando con el mar Grande. | 47 Azotus cum vicis et villulis suis. Gaza cum vicis et villulis suis, usque ad torrentem Ægypti, et mare magnum terminus ejus. |
48 En la Montaña: Samir, Iatir, Socó, | 48 Et in monte : Samir et Jether et Socoth |
49 Daná, Quiriat Séfer –o sea, Debir– | 49 et Danna et Cariathsenna, hæc est Dabir : |
50 Anab, Estemoa, Aním, | 50 Anab et Istemo et Anim, |
51 Gosen, Jolón, Guiló: en total, once ciudades con sus poblados. | 51 Gosen et Olon et Gilo : civitates undecim et villæ earum. |
52 Arab, Dumá, Esán, | 52 Arab et Ruma et Esaan, |
53 Ianúm, Bet Tapúaj, Afec, | 53 et Janum et Beththaphua et Apheca, |
54 Jumtá, Quiriat Arbá –o sea, Hebrón– y Sior: en total nueve ciudades con sus poblados. | 54 Athmatha, et Cariath Arbe, hæc est Hebron, et Sior : civitates novem, et villæ earum. |
55 Maón, Carmel, Zif, Iutá, | 55 Maon et Carmel et Ziph et Jota, |
56 Izreel, Zanoaj, | 56 Jezraël et Jucadam et Zanoë, |
57 Ha Caín, Guibeá y Timná: en total, diez ciudades con sus poblados. | 57 Accain, Gabaa et Thamna : civitates decem et villæ earum. |
58 Jaljul, Bet Sur, Guedor, | 58 Halhul, et Besur, et Gedor, |
59 Maarat, Bet Anot, Eltecón: en total seis ciudades con sus poblados. | 59 Mareth, et Bethanoth, et Eltecon : civitates sex et villæ earum. |
60 Quiriat Baal –o sea, Quiriat Iearim– y Ha Rabá: en total, dos ciudades con sus poblados. | 60 Cariathbaal, hæc est Cariathiarim urbs silvarum, et Arebba : civitates duæ, et villæ earum. |
61 En el desierto: Bet Ha Arabá, Midím, Secacá, | 61 In deserto Betharaba, Meddin, et Sachacha, |
62 Nigsán, la ciudad de la Sal y Engadí: en total, seis ciudades con sus poblados. | 62 et Nebsan, et civitas salis, et Engaddi : civitates sex, et villæ earum. |
63 Pero los hijos de Judá no pudieron desposeer a los jebuseos, que ocupaban Jerusalén. Por eso los jebuseos viven todavía hoy en Jerusalén, junto a los hijos de Judá. | 63 Jebusæum autem habitatorem Jerusalem non potuerunt filii Juda delere : habitavitque Jebusæus cum filiis Juda in Jerusalem usque in præsentem diem. |