Scrutatio

Martedi, 14 maggio 2024 - San Mattia ( Letture di oggi)

Marcos 6


font
EL LIBRO DEL PUEBLO DE DIOSVULGATA
1 Jesús salió de allí y se dirigió a su pueblo, seguido de sus discípulos.1 Et egressus inde, abiit in patriam suam : et sequebantur eum discipuli sui :
2 Cuando llegó el sábado, comenzó a enseñar en la sinagoga, y la multitud que lo escuchaba estaba asombrada y decía: «¿De dónde saca todo esto? ¿Qué sabiduría es esa que le ha sido dada y esos grandes milagros que se realizan por sus manos?2 et facto sabbato cœpit in synagoga docere : et multi audientes admirabantur in doctrina ejus, dicentes : Unde huic hæc omnia ? et quæ est sapientia, quæ data est illi, et virtutes tales, quæ per manus ejus efficiuntur ?
3 ¿No es acaso el carpintero, el hijo de María, hermano de Santiago, de José, de Judas y de Simón? ¿Y sus hermanos no viven aquí entre nosotros?». Y Jesús era para ellos un motivo de escándalo.3 Nonne hic est faber, filius Mariæ, frater Jacobi, et Joseph, et Judæ, et Simonis ? nonne et sorores ejus hic nobiscum sunt ? Et scandalizabantur in illo.
4 Por eso les dijo: «Un profeta es despreciado solamente en su pueblo, en su familia y en su casa».4 Et dicebat illis Jesus : Quia non est propheta sine honore nisi in patria sua, et in domo sua, et in cognatione sua.
5 Y no pudo hacer allí ningún milagro, fuera de curar a unos pocos enfermos, imponiéndoles las manos.5 Et non poterat ibi virtutem ullam facere, nisi paucos infirmos impositis manibus curavit :
6 Y él se asombraba de su falta de fe. Jesús recorría las poblaciones de los alrededores, enseñando a la gente.6 et mirabatur propter incredulitatem eorum, et circuibat castella in circuitu docens.
7 Entonces llamó a los Doce y los envió de dos en dos, dándoles poder sobre los espíritus impuros.7 Et vocavit duodecim : et cœpit eos mittere binos, et dabat illis potestatem spirituum immundorum.
8 Y les ordenó que no llevaran para el camino más que un bastón; ni pan, ni alforja, ni dinero;8 Et præcepit eis ne quid tollerent in via, nisi virgam tantum : non peram, non panem, neque in zona æs,
9 que fueran calzados con sandalias y que no tuvieran dos túnicas.9 sed calceatos sandaliis, et ne induerentur duabus tunicis.
10 Les dijo: «Permanezcan en la casa donde les den alojamiento hasta el momento de partir.10 Et dicebat eis : Quocumque introieritis in domum, illic manete donec exeatis inde :
11 Si no los reciben en un lugar y la gente no los escucha, al salir de allí, sacudan hasta el polvo de sus pies, en testimonio contra ellos».11 et quicumque non receperint vos, nec audierint vos, exeuntes inde, excutite pulverem de pedibus vestris in testimonium illis.
12 Entonces fueron a predicar, exhortando a la conversión;12 Et exeuntes prædicabant ut pœnitentiam agerent :
13 expulsaron a muchos demonios y curaron a numerosos enfermos, ungiéndolos con óleo.13 et dæmonia multa ejiciebant, et ungebant oleo multos ægros, et sanabant.
14 El rey Herodes oyó hablar de Jesús, porque su fama se había extendido por todas partes. Algunos decían: «Juan el Bautista ha resucitado, y por eso se manifiestan en él poderes milagrosos:.14 Et audivit rex Herodes (manifestum enim factum est nomen ejus), et dicebat : Quia Joannes Baptista resurrexit a mortuis : et propterea virtutes operantur in illo.
15 Otros afirmaban: «Es Elías». Y otros: «Es un profeta como los antiguos».15 Alii autem dicebant : Quia Elias est ; alii vero dicebant : Quia propheta est, quasi unus ex prophetis.
16 Pero Herodes, al oír todo esto, decía: «Este hombre es Juan, a quien yo mandé decapitar y que ha resucitado».16 Quo audito Herodes ait : Quem ego decollavi Joannem, hic a mortuis resurrexit.
17 Herodes, en efecto, había hecho arrestar y encarcelar a Juan a causa de Herodías, la mujer de su hermano Felipe, con la que se había casado.17 Ipse enim Herodes misit, ac tenuit Joannem, et vinxit eum in carcere propter Herodiadem uxorem Philippi fratris sui, quia duxerat eam.
18 Porque Juan decía a Herodes: «No te es lícito tener a la mujer de tu hermano».18 Dicebat enim Joannes Herodi : Non licet tibi habere uxorem fratris tui.
19 Herodías odiaba a Juan e intentaba matarlo, pero no podía,19 Herodias autem insidiabatur illi : et volebat occidere eum, nec poterat.
20 porque Herodes lo respetaba, sabiendo que era un hombre justo y santo, y lo protegía.20 Herodes enim metuebat Joannem, sciens eum virum justum et sanctum : et custodiebat eum, et audito eo multa faciebat, et libenter eum audiebat.
21 Un día se presentó la ocasión favorable. Herodes festejaba su cumpleaños, ofreciendo un banquete a sus dignatarios, a sus oficiales y a los notables de Galilea.21 Et cum dies opportunus accidisset, Herodes natalis sui cœnam fecit principibus, et tribunis, et primis Galilææ :
22 La hija de Herodías salió a bailar, y agradó tanto a Herodes y a sus convidados, que el rey dijo a la joven: «Pídeme lo que quieras y te lo daré».22 cumque introisset filia ipsius Herodiadis, et saltasset, et placuisset Herodi, simulque recumbentibus, rex ait puellæ : Pete a me quod vis, et dabo tibi :
23 Y le aseguró bajo juramento: «Te daré cualquier cosa que me pidas, aunque sea la mitad de mi reino».23 et juravit illi : Quia quidquid petieris dabo tibi, licet dimidium regni mei.
24 Ella fue a preguntar a su madre: «¿Qué debo pedirle?». «La cabeza de Juan el Bautista», respondió esta.24 Quæ cum exisset, dixit matri suæ : Quid petam ? At illa dixit : Caput Joannis Baptistæ.
25 La joven volvió rápidamente adonde estaba el rey y le hizo este pedido: «Quiero que me traigas ahora mismo, sobre una bandeja, la cabeza de Juan el Bautista».25 Cumque introisset statim cum festinatione ad regem, petivit dicens : Volo ut protinus des mihi in disco caput Joannis Baptistæ.
26 El rey se entristeció mucho, pero a causa de su juramento, y por los convidados, no quiso contrariarla.26 Et contristatus est rex : propter jusjurandum, et propter simul discumbentes, noluit eam contristare :
27 En seguida mandó a un guardia que trajera la cabeza de Juan.27 sed misso spiculatore præcepit afferri caput ejus in disco. Et decollavit eum in carcere,
28 El guardia fue a la cárcel y le cortó la cabeza. Después la trajo sobre una bandeja, la entregó a la joven y esta se la dio a su madre.28 et attulit caput ejus in disco : et dedit illud puellæ, et puella dedit matri suæ.
29 Cuando los discípulos de Juan lo supieron, fueron a recoger el cadáver y lo sepultaron.29 Quo audito, discipuli ejus venerunt, et tulerunt corpus ejus : et posuerunt illud in monumento.
30 Los Apóstoles se reunieron con Jesús y le contaron todo lo que habían hecho y enseñado.30 Et convenientes Apostoli ad Jesum, renuntiaverunt ei omnia quæ egerant, et docuerant.
31 El les dijo: «Vengan ustedes solos a un lugar desierto, para descansar un poco». Porque era tanta la gente que iba y venía, que no tenían tiempo ni para comer.31 Et ait illis : Venite seorsum in desertum locum, et requiescite pusillum. Erant enim qui veniebant et redibant multi : et nec spatium manducandi habebant.
32 Entonces se fueron solos en la barca a un lugar desierto.32 Et ascendentes in navim, abierunt in desertum locum seorsum.
33 Al verlos partir, muchos los reconocieron, y de todas las ciudades acudieron por tierra a aquel lugar y llegaron antes que ellos.33 Et viderunt eos abeuntes, et cognoverunt multi : et pedestres de omnibus civitatibus concurrerunt illuc, et prævenerunt eos.
34 Al desembarcar, Jesús vio una gran muchedumbre y se compadeció de ella, porque eran como ovejas sin pastor, y estuvo enseñándoles largo rato.34 Et exiens vidit turbam multam Jesus : et misertus est super eos, quia erant sicut oves non habentes pastorem, et cœpit docere multa.
35 Como se había hecho tarde, sus discípulos se acercaron y le dijeron: «Este es un lugar desierto, y ya es muy tarde.35 Et cum jam hora multa fieret, accesserunt discipuli ejus, dicentes : Desertus est locus hic, et jam hora præteriit :
36 Despide a la gente, para que vaya a las poblaciones cercanas a comprar algo para comer».36 dimitte illos, ut euntes in proximas villas et vicos, emant sibi cibos, quos manducent.
37 El respondió: «Denles de comer ustedes mismos». Ellos le dijeron: «Habría que comprar pan por valor de doscientos denarios para dar de comer a todos».37 Et respondens ait illis : Date illis vos manducare. Et dixerunt ei : Euntes emamus ducentis denariis panes, et dabimus illis manducare.
38 Jesús preguntó: «¿Cuántos panes tienen ustedes? Vayan a ver». Después de averiguarlo, dijeron: «Cinco panes y dos pescados».38 Et dicit eis : Quot panes habetis ? ite, et videte. Et cum cognovissent, dicunt : Quinque, et duos pisces.
39 El les ordenó que hicieran sentar a todos en grupos, sobre la hierba verde,39 Et præcepit illis ut accumbere facerent omnes secundum contubernia super viride fœnum.
40 y la gente se sentó en grupos de cien y de cincuenta.40 Et discubuerunt in partes per centenos et quinquagenos.
41 Entonces él tomó los cinco panes y los dos pescados, y levantando los ojos al cielo, pronunció la bendición, partió los panes y los fue entregando a sus discípulos para que los distribuyeran. También repartió los dos pescados entre la gente.41 Et acceptis quinque panibus et duobus piscibus, intuens in cælum, benedixit, et fregit panes, et dedit discipulis suis, ut ponerent ante eos : et duos pisces divisit omnibus.
42 Todos comieron hasta saciarse,42 Et manducaverunt omnes, et saturati sunt.
43 y se recogieron doce canastas llenas de sobras de pan y de restos de pescado.43 Et sustulerunt reliquias, fragmentorum duodecim cophinos plenos, et de piscibus.
44 Los que comieron eran cinco mil hombres.44 Erant autem qui manducaverunt quinque millia virorum.
45 En seguida, Jesús obligó a sus discípulos a que subieran a la barca y lo precedieran en la otra orilla, hacia Betsaida, mientras él despedía a la multitud.45 Et statim coëgit discipulos suos ascendere navim, ut præcederent eum trans fretum ad Bethsaidam, dum ipse dimitteret populum.
46 Una vez que los despidió, se retiró a la montaña para orar.46 Et cum dimisisset eos, abiit in montem orare.
47 Al caer la tarde, la barca estaba en medio del mar y él permanecía solo en tierra.47 Et cum sero esset, erat navis in medio mari et ipse solus in terra.
48 Al ver que remaban muy penosamente, porque tenían viento en contra, cerca de la madrugada fue hacia ellos caminando sobre el mar, e hizo como si pasara de largo.48 Et videns eos laborantes in remigando (erat enim ventus contrarius eis) et circa quartam vigiliam noctis venit ad eos ambulans supra mare : et volebat præterire eos.
49 Ellos, al verlo caminar sobre el mar, pensaron que era un fantasma y se pusieron a gritar,49 At illi ut viderunt eum ambulantem supra mare, putaverunt phantasma esse, et exclamaverunt.
50 porque todos lo habían visto y estaban sobresaltados. Pero él les habló enseguida y les dijo: «Tranquilícense, soy yo; no teman».50 Omnes enim viderunt eum, et conturbati sunt. Et statim locutus est cum eis, et dixit eis : Confidite, ego sum : nolite timere.
51 Luego subió a la barca con ellos y el viento se calmó. Así llegaron al colmo de su estupor,51 Et ascendit ad illos in navim, et cessavit ventus. Et plus magis intra se stupebant :
52 porque no habían comprendido el milagro de los panes y su mente estaba enceguecida.52 non enim intellexerunt de panibus : erat enim cor eorum obcæcatum.
53 Después de atravesar el lago, llegaron a Genesaret y atracaron allí.53 Et cum transfretassent, venerunt in terram Genesareth, et applicuerunt.
54 Apenas desembarcaron, la gente reconoció en seguida a Jesús,54 Cumque egressi essent de navi, continuo cognoverunt eum :
55 y comenzaron a recorrer toda la región para llevar en camilla a los enfermos, hasta el lugar donde sabían que él estaba.55 et percurrentes universam regionem illam, cœperunt in grabatis eos, qui se male habebant, circumferre, ubi audiebant eum esse.
56 En todas partes donde entraba, pueblos, ciudades y poblados, ponían a los enfermos en las plazas y le rogaban que los dejara tocar tan sólo los flecos de su manto, y los que lo tocaban quedaban curados.56 Et quocumque introibat, in vicos, vel in villas aut civitates, in plateis ponebant infirmos, et deprecabantur eum, ut vel fimbriam vestimenti ejus tangerent, et quotquot tangebant eum, salvi fiebant.