Salmos 104
123456789101112131415161718192021222324252627282930313233343536373839404142434445464748495051525354555657585960616263646566676869707172737475767778798081828384858687888990919293949596979899100101102103104105106107108109110111112113114115116117118119120121122123124125126127128129130131132133134135136137138139140141142143144145146147148149150
Confronta con un'altra Bibbia
Cambia Bibbia
EL LIBRO DEL PUEBLO DE DIOS | VULGATA |
---|---|
1 Bendice al Señor, alma mía: ¡Señor, Dios mío, qué grande eres! Estás vestido de esplendor y majestad | 1 Alleluja. Confitemini Domino, et invocate nomen ejus ; annuntiate inter gentes opera ejus. |
2 y te envuelves con un manto de luz. Tú extendiste el cielo como un toldo | 2 Cantate ei, et psallite ei ; narrate omnia mirabilia ejus. |
3 y construiste tu mansión sobre las aguas. Las nubes te sirven de carruaje y avanzas en alas del viento. | 3 Laudamini in nomine sancto ejus ; lætetur cor quærentium Dominum. |
4 Usas como mensajeros a los vientos, y a los relámpagos, como ministros. | 4 Quærite Dominum, et confirmamini ; quærite faciem ejus semper. |
5 Afirmaste la tierra sobre sus cimientos: ¡no se moverá jamás! | 5 Mementote mirabilium ejus quæ fecit ; prodigia ejus, et judicia oris ejus : |
6 El océano la cubría como un manto, las aguas tapaban las montañas; | 6 semen Abraham servi ejus ; filii Jacob electi ejus. |
7 pero tú las amenazaste y huyeron, escaparon ante el fragor del trueno. | 7 Ipse Dominus Deus noster ; in universa terra judicia ejus. |
8 Subieron a las montañas, bajaron por los valles, hasta el lugar que les habías señalado: | 8 Memor fuit in sæculum testamenti sui ; verbi quod mandavit in mille generationes : |
9 les fijaste un límite que no pasarán, ya no volverán a cubrir la tierra. | 9 quod disposuit ad Abraham, et juramenti sui ad Isaac : |
10 Haces brotar fuentes en los valles, y corren sus aguas por las quebradas. | 10 et statuit illud Jacob in præceptum, et Israël in testamentum æternum, |
11 Allí beben los animales del campo, los asnos salvajes apagan su sed. | 11 dicens : Tibi dabo terram Chanaan, funiculum hæreditatis vestræ : |
12 Las aves del cielo habitan junto a ellas y hacen oír su canto entre las ramas. | 12 cum essent numero brevi, paucissimi, et incolæ ejus. |
13 Desde lo alto riegas las montañas, y la tierra se sacia con el fruto de tus obras. | 13 Et pertransierunt de gente in gentem, et de regno ad populum alterum. |
14 Haces brotar la hierba para el ganado y las plantas que el hombre cultiva, para sacar de la tierra el pan | 14 Non reliquit hominem nocere eis : et corripuit pro eis reges. |
15 y el vino que alegra el corazón del hombre, para que él haga brillar su rostro con el aceite y el pan reconforte su corazón. | 15 Nolite tangere christos meos, et in prophetis meis nolite malignari. |
16 Se llenan de savia los árboles del Señor, los cedros del Líbano que él plantó; | 16 Et vocavit famem super terram, et omne firmamentum panis contrivit. |
17 allí ponen su nido los pájaros, la cigüeña tiene su casa en los abetos; | 17 Misit ante eos virum : in servum venumdatus est, Joseph. |
18 los altos peñascos son para las cabras, y en las rocas se refugian los erizos. | 18 Humiliaverunt in compedibus pedes ejus ; ferrum pertransiit animam ejus : |
19 Hiciste la luna para medir el tiempo, señalaste el sol el momento de su ocaso; | 19 donec veniret verbum ejus. Eloquium Domini inflammavit eum. |
20 mandas la oscuridad, y cae la noche: entonces rondan las fieras de la selva | 20 Misit rex, et solvit eum ; princeps populorum, et dimisit eum. |
21 y los cachorros rugen por la presa, pidiendo a Dios su alimento. | 21 Constituit eum dominum domus suæ, et principem omnis possessionis suæ : |
22 Haces brillar el sol y se retiran, van a echarse en sus guardias: | 22 ut erudiret principes ejus sicut semetipsum, et senes ejus prudentiam doceret. |
23 entonces sale el hombre a trabajar, a cumplir su jornada hasta la tarde. | 23 Et intravit Israël in Ægyptum, et Jacob accola fuit in terra Cham. |
24 ¡Qué variadas son tus obras, Señor! ¡Todo lo hiciste con sabiduría, la tierra está llena de tus criaturas! | 24 Et auxit populum suum vehementer, et firmavit eum super inimicos ejus. |
25 Allí está el mar, grande y dilatado, donde se agitan, en número incontable, animales grandes y pequeños. | 25 Convertit cor eorum, ut odirent populum ejus, et dolum facerent in servos ejus. |
26 Por él transitan las naves, y ese Leviatán que tú formaste para jugar con él | 26 Misit Moysen servum suum ; Aaron quem elegit ipsum. |
27 Todos esperan de ti que les des la comida a su tiempo: | 27 Posuit in eis verba signorum suorum, et prodigiorum in terra Cham. |
28 se la das, y ellos la recogen; abres tu mano, y quedan saciados. | 28 Misit tenebras, et obscuravit ; et non exacerbavit sermones suos. |
29 Si escondes tu rostro, se espantan; si les quitas el aliento, expiran y vuelven al polvo. | 29 Convertit aquas eorum in sanguinem, et occidit pisces eorum. |
30 Si envías tu aliento, son creados, y renuevas la superficie de la tierra. | 30 Edidit terra eorum ranas in penetralibus regum ipsorum. |
31 ¡Gloria al Señor para siempre, alégrese el Señor por sus obras! | 31 Dixit, et venit c?nomyia et ciniphes in omnibus finibus eorum. |
32 El mira, y la tierra se estremece; toca las montañas, y echan humo. | 32 Posuit pluvias eorum grandinem : ignem comburentem in terra ipsorum. |
33 Cantaré al Señor toda mi vida; mientras yo exista, celebraré a mi Dios: | 33 Et percussit vineas eorum, et ficulneas eorum, et contrivit lignum finium eorum. |
34 que mi canto le sea agradable, y yo me alegraré en el Señor. | 34 Dixit, et venit locusta, et bruchus cujus non erat numerus : |
35 Que los pecadores desaparezcan de la tierra y los malvados ya no existan más. ¡Bendice al Señor, alma mía! ¡Aleluya! | 35 et comedit omne f?num in terra eorum, et comedit omnem fructum terræ eorum. |
36 Et percussit omne primogenitum in terra eorum, primitias omnis laboris eorum. | |
37 Et eduxit eos cum argento et auro, et non erat in tribubus eorum infirmus. | |
38 Lætata est Ægyptus in profectione eorum, quia incubuit timor eorum super eos. | |
39 Expandit nubem in protectionem eorum, et ignem ut luceret eis per noctem. | |
40 Petierunt, et venit coturnix, et pane cæli saturavit eos. | |
41 Dirupit petram, et fluxerunt aquæ : abierunt in sicco flumina. | |
42 Quoniam memor fuit verbi sancti sui, quod habuit ad Abraham puerum suum. | |
43 Et eduxit populum suum in exsultatione, et electos suos in lætitia. | |
44 Et dedit illis regiones gentium, et labores populorum possederunt : | |
45 ut custodiant justificationes ejus, et legem ejus requirant. |