Job 24
Confronta con un'altra Bibbia
Cambia Bibbia
BIBLIA | VULGATA |
---|---|
1 ¿Por qué Sadday no se reserva tiempos, y los que le conocen no contemplan sus días? | 1 Ab Omnipotente non sunt abscondita tempora : qui autem noverunt eum, ignorant dies illius. |
2 Los malvados remueven los mojones, roban el rebaño y su pastor. | 2 Alii terminos transtulerunt ; diripuerunt greges, et paverunt eos. |
3 Se llevan el asno de los huérfanos, toman en prenda el buey de la viuda. | 3 Asinum pupillorum abegerunt, et abstulerunt pro pignore bovem viduæ. |
4 Los mendigos tienen que retirarse del camino, a una se ocultan los pobres del país. | 4 Subverterunt pauperum viam, et oppresserunt pariter mansuetos terræ. |
5 Como onagros del desierto salen a su tarea, buscando presa desde el alba, y a la tarde, pan para sus crías. | 5 Alii quasi onagri in deserto egrediuntur ad opus suum : vigilantes ad prædam, præparant panem liberis. |
6 Cosechan en el campo del inicuo, vendimian la viña del malvado. | 6 Agrum non suum demetunt, et vineam ejus, quem vi oppresserint, vindemiant. |
7 Pasan la noche desnudos, sin vestido, sin cobertor contra el frío. | 7 Nudos dimittunt homines, indumenta tollentes, quibus non est operimentum in frigore : |
8 Calados por el turbión de las montañas, faltos de abrigo, se pegan a la roca. | 8 quos imbres montium rigant, et non habentes velamen, amplexantur lapides. |
9 Al huérfano se le arranca del pecho, se toma en prenda al niño del pobre. | 9 Vim fecerunt deprædantes pupillos, et vulgum pauperem spoliaverunt. |
10 Desnudos andan, sin vestido; hambrientos, llevan las gavillas. | 10 Nudis et incedentibus absque vestitu, et esurientibus tulerunt spicas. |
11 Pasan el mediodía entre dos paredes, pisan los lagares y no quitan la sed. | 11 Inter acervos eorum meridiati sunt, qui calcatis torcularibus sitiunt. |
12 Desde la ciudad gimen los que mueren, el herido de muerte pide auxilio, ¡y Dios sigue sordo a la oración! | 12 De civitatibus fecerunt viros gemere, et anima vulneratorum clamavit : et Deus inultum abire non patitur. |
13 Otros hay rebeldes a la luz: no reconocen sus caminos ni frecuentan sus senderos. | 13 Ipsi fuerunt rebelles lumini : nescierunt vias ejus, nec reversi sunt per semitas ejus. |
14 Aún no es de día cuando el asesino se levanta para matar al pobre y al menesteroso. Por la noche merodea el ladrón. | 14 Mane primo consurgit homicida ; interficit egenum et pauperem : per noctem vero erit quasi fur. |
15 El ojo del adúltero el crepúsculo espía: «Ningún ojo - dice - me divisa», y cubre su rostro con un velo. | 15 Oculus adulteri observat caliginem, dicens : Non me videbit oculus : et operiet vultum suum. |
16 Las casas perfora en las tinieblas. Durante el día se ocultan los que no quieren conocer la luz. | 16 Perfodit in tenebris domos, sicut in die condixerant sibi, et ignoraverunt lucem. |
17 Para todos ellos la mañana es sombra, porque sufren entonces sus terrores. | 17 Si subito apparuerit aurora, arbitrantur umbram mortis : et sic in tenebris quasi in luce ambulant. |
18 No es más que una paja sobre el agua, su hacienda es maldita en el país, nadie toma el camino de su viña. | 18 Levis est super faciem aquæ : maledicta sit pars ejus in terra, nec ambulet per viam vinearum. |
19 Como el calor de sequía arrebata el agua de nieve, así el seol al que ha pecado. | 19 Ad nimium calorem transeat ab aquis nivium, et usque ad inferos peccatum illius. |
20 El seno que le formó se olvida de él, y su nombre no se recuerda más. Así la iniquidad es desgajada como un árbol. | 20 Obliviscatur ejus misericordia ; dulcedo illius vermes : non sit in recordatione, sed conteratur quasi lignum infructuosum. |
21 Maltrataba a la estéril, la que no da a luz, y a la viuda no trataba bien. | 21 Pavit enim sterilem quæ non parit, et viduæ bene non fecit. |
22 Pero Aquel que agarra con su fuerza a los tiranos se levanta, y va el otro no cuenta con la vida. | 22 Detraxit fortes in fortitudine sua, et cum steterit, non credet vitæ suæ. |
23 Le dejaba apoyarse con seguridad, pero sus ojos vigilaban sus caminos. | 23 Dedit ei Deus locum pœnitentiæ, et ille abutitur eo in superbiam : oculi autem ejus sunt in viis illius. |
24 Se encumbró por un instante, y ya no existe, se abate como el armuelle que se corta, como la cresta de la espiga se amustia. | 24 Elevati sunt ad modicum, et non subsistent : et humiliabuntur sicut omnia, et auferentur, et sicut summitates spicarum conterentur. |
25 ¿No es así? ¿quién me puede desmentir y reducir a nada mi palabra? | 25 Quod si non est ita, quis me potest arguere esse mentitum, et ponere ante Deum verba mea ? |