1 Salió de allí y vino a su patria, y sus discípulos le siguen. | 1 Et egressus inde, abiit in patriam suam : et sequebantur eum discipuli sui : |
2 Cuando llegó el sábado se puso a enseñar en la sinagoga. La multitud, al oírle, quedaba maravillada, y decía: «¿De dónde le viene esto? y ¿qué sabiduría es ésta que le ha sido dada? ¿Y esos milagros hechos por sus manos? | 2 et facto sabbato cœpit in synagoga docere : et multi audientes admirabantur in doctrina ejus, dicentes : Unde huic hæc omnia ? et quæ est sapientia, quæ data est illi, et virtutes tales, quæ per manus ejus efficiuntur ? |
3 ¿No es éste el carpintero, el hijo de María y hermano de Santiago, Joset, Judas y Simón? ¿Y no están sus hermanas aquí entre nosotros?» Y se escandalizaban a causa de él. | 3 Nonne hic est faber, filius Mariæ, frater Jacobi, et Joseph, et Judæ, et Simonis ? nonne et sorores ejus hic nobiscum sunt ? Et scandalizabantur in illo. |
4 Jesús les dijo: «Un profeta sólo en su patria, entre sus parientes y en su casa carece de prestigio». | 4 Et dicebat illis Jesus : Quia non est propheta sine honore nisi in patria sua, et in domo sua, et in cognatione sua. |
5 Y no podía hacer allí ningún milagro, a excepción de unos pocos enfermos a quienes curó imponiéndoles las manos. | 5 Et non poterat ibi virtutem ullam facere, nisi paucos infirmos impositis manibus curavit : |
6 Y se maravilló de su falta de fe. Y recorría los pueblos del contorno enseñando. | 6 et mirabatur propter incredulitatem eorum, et circuibat castella in circuitu docens.
|
7 Y llama a los Doce y comenzó a enviarlos de dos en dos, dándoles poder sobre los espíritus inmundos. | 7 Et vocavit duodecim : et cœpit eos mittere binos, et dabat illis potestatem spirituum immundorum. |
8 Les ordenó que nada tomasen para el camino, fuera de un bastón: ni pan, ni alforja, ni calderilla en la faja; | 8 Et præcepit eis ne quid tollerent in via, nisi virgam tantum : non peram, non panem, neque in zona æs, |
9 sino: «Calzados con sandalias y no vistáis dos túnicas». | 9 sed calceatos sandaliis, et ne induerentur duabus tunicis. |
10 Y les dijo: «Cuando entréis en una casa, quedaos en ella hasta marchar de allí. | 10 Et dicebat eis : Quocumque introieritis in domum, illic manete donec exeatis inde : |
11 Si algún lugar no os recibe y no os escuchan, marchaos de allí sacudiendo el polvo de la planta de vuestros pies, en testimonio contra ellos». | 11 et quicumque non receperint vos, nec audierint vos, exeuntes inde, excutite pulverem de pedibus vestris in testimonium illis. |
12 Y, yéndose de allí, predicaron que se convirtieran; | 12 Et exeuntes prædicabant ut pœnitentiam agerent : |
13 expulsaban a muchos demonios, y ungían con aceite a muchos enfermos y los curaban. | 13 et dæmonia multa ejiciebant, et ungebant oleo multos ægros, et sanabant.
|
14 Se enteró el rey Herodes, pues su nombre se había hecho célebre. Algunos decían: «Juan el Bautista ha resucitado de entre los muertos y por eso actúan en él fuerzas milagrosas». | 14 Et audivit rex Herodes (manifestum enim factum est nomen ejus), et dicebat : Quia Joannes Baptista resurrexit a mortuis : et propterea virtutes operantur in illo. |
15 Otros decían: «Es Elías»; otros: «Es un profeta como los demás profetas». | 15 Alii autem dicebant : Quia Elias est ; alii vero dicebant : Quia propheta est, quasi unus ex prophetis. |
16 Al enterarse Herodes, dijo: «Aquel Juan, a quien yo decapité, ése ha resucitado». | 16 Quo audito Herodes ait : Quem ego decollavi Joannem, hic a mortuis resurrexit. |
17 Es que Herodes era el que había enviado a prender a Juan y le había encadenado en la cárcel por causa de Herodías, la mujer de su hermano Filipo, con quien Herodes se había casado. | 17 Ipse enim Herodes misit, ac tenuit Joannem, et vinxit eum in carcere propter Herodiadem uxorem Philippi fratris sui, quia duxerat eam. |
18 Porque Juan decía a Herodes: «No te está permitido tener la mujer de tu hermano». | 18 Dicebat enim Joannes Herodi : Non licet tibi habere uxorem fratris tui. |
19 Herodías le aborrecía y quería matarle, pero no podía, | 19 Herodias autem insidiabatur illi : et volebat occidere eum, nec poterat. |
20 pues Herodes temía a Juan, sabiendo que era hombre justo y santo, y le protegía; y al oírle, quedaba muy perplejo, y le escuchaba con gusto. | 20 Herodes enim metuebat Joannem, sciens eum virum justum et sanctum : et custodiebat eum, et audito eo multa faciebat, et libenter eum audiebat. |
21 Y llegó el día oportuno, cuando Herodes, en su cumpleaños, dio un banquete a sus magnates, a los tribunos y a los principales de Galilea. | 21 Et cum dies opportunus accidisset, Herodes natalis sui cœnam fecit principibus, et tribunis, et primis Galilææ : |
22 Entró la hija de la misma Herodías, danzó, y gustó mucho a Herodes y a los comensales. El rey, entonces, dijo a la muchacha: «Pídeme lo que quieras y te lo daré». | 22 cumque introisset filia ipsius Herodiadis, et saltasset, et placuisset Herodi, simulque recumbentibus, rex ait puellæ : Pete a me quod vis, et dabo tibi : |
23 Y le juró: «Te daré lo que me pidas, hasta la mitad de mi reino». | 23 et juravit illi : Quia quidquid petieris dabo tibi, licet dimidium regni mei. |
24 Salió la muchacha y preguntó a su madre: «¿Qué voy a pedir?» Y ella le dijo: «La cabeza de Juan el Bautista». | 24 Quæ cum exisset, dixit matri suæ : Quid petam ? At illa dixit : Caput Joannis Baptistæ. |
25 Entrando al punto apresuradamente adonde estaba el rey, le pidió: «Quiero que ahora mismo me des, en una bandeja, la cabeza de Juan el Bautista». | 25 Cumque introisset statim cum festinatione ad regem, petivit dicens : Volo ut protinus des mihi in disco caput Joannis Baptistæ. |
26 El rey se llenó de tristeza, pero no quiso desairarla a causa del juramento y de los comensales. | 26 Et contristatus est rex : propter jusjurandum, et propter simul discumbentes, noluit eam contristare : |
27 Y al instante mandó el rey a uno de su guardia, con orden de traerle la cabeza de Juan. Se fue y le decapitó en la cárcel | 27 sed misso spiculatore præcepit afferri caput ejus in disco. Et decollavit eum in carcere, |
28 y trajo su cabeza en una bandeja, y se la dio a la muchacha, y la muchacha se la dio a su madre. | 28 et attulit caput ejus in disco : et dedit illud puellæ, et puella dedit matri suæ. |
29 Al enterarse sus discípulos, vinieron a recoger el cadáver y le dieron sepultura. | 29 Quo audito, discipuli ejus venerunt, et tulerunt corpus ejus : et posuerunt illud in monumento.
|
30 Los apóstoles se reunieron con Jesús y le contaron todo lo que habían hecho y lo que habían enseñado. | 30 Et convenientes Apostoli ad Jesum, renuntiaverunt ei omnia quæ egerant, et docuerant. |
31 El, entonces, les dice: «Venid también vosotros aparte, a un lugar solitario, para descansar un poco». Pues los que iban y venían eran muchos, y no les quedaba tiempo ni para comer. | 31 Et ait illis : Venite seorsum in desertum locum, et requiescite pusillum. Erant enim qui veniebant et redibant multi : et nec spatium manducandi habebant. |
32 Y se fueron en la barca, aparte, a un lugar solitario. | 32 Et ascendentes in navim, abierunt in desertum locum seorsum. |
33 Pero les vieron marcharse y muchos cayeron en cuenta; y fueron allá corriendo, a pie, de todas las ciudades y llegaron antes que ellos. | 33 Et viderunt eos abeuntes, et cognoverunt multi : et pedestres de omnibus civitatibus concurrerunt illuc, et prævenerunt eos. |
34 Y al desembarcar, vio mucha gente, sintió compasión de ellos, pues estaban como ovejas que no tienen pastor, y se puso a enseñarles muchas cosas. | 34 Et exiens vidit turbam multam Jesus : et misertus est super eos, quia erant sicut oves non habentes pastorem, et cœpit docere multa. |
35 Era ya una hora muy avanzada cuando se le acercaron sus discípulos y le dijeron: «El lugar está deshabitado y ya es hora avanzada. | 35 Et cum jam hora multa fieret, accesserunt discipuli ejus, dicentes : Desertus est locus hic, et jam hora præteriit : |
36 Despídelos para que vayan a las aldeas y pueblos del contorno a comprarse de comer». | 36 dimitte illos, ut euntes in proximas villas et vicos, emant sibi cibos, quos manducent. |
37 El les contestó: «Dadles vosotros de comer». Ellos le dicen: «¿Vamos nosotros a comprar doscientos denarios de pan para darles de comer?» | 37 Et respondens ait illis : Date illis vos manducare. Et dixerunt ei : Euntes emamus ducentis denariis panes, et dabimus illis manducare. |
38 El les dice: «¿Cuántos panes tenéis? Id a ver». Después de haberse cerciorado, le dicen: «Cinco, y dos peces». | 38 Et dicit eis : Quot panes habetis ? ite, et videte. Et cum cognovissent, dicunt : Quinque, et duos pisces. |
39 Entonces les mandó que se acomodaran todos por grupos sobre la verde hierba. | 39 Et præcepit illis ut accumbere facerent omnes secundum contubernia super viride fœnum. |
40 Y se acomodaron por grupos de cien y de cincuenta. | 40 Et discubuerunt in partes per centenos et quinquagenos. |
41 Y tomando los cinco panes y los dos peces, y levantando los ojos al cielo, pronunció la bendición, partió los panes y los iba dando a los discípulos para que se los fueran sirviendo. También repartió entre todos los dos peces. | 41 Et acceptis quinque panibus et duobus piscibus, intuens in cælum, benedixit, et fregit panes, et dedit discipulis suis, ut ponerent ante eos : et duos pisces divisit omnibus. |
42 Comieron todos y se saciaron. | 42 Et manducaverunt omnes, et saturati sunt. |
43 Y recogieron las sobras, doce canastos llenos y también lo de los peces. | 43 Et sustulerunt reliquias, fragmentorum duodecim cophinos plenos, et de piscibus. |
44 Los que comieron los panes fueron 5.000 hombres. | 44 Erant autem qui manducaverunt quinque millia virorum.
|
45 Inmediatamente obligó a sus discípulos a subir a la barca y a ir por delante hacia Betsaida, mientras él despedía a la gente. | 45 Et statim coëgit discipulos suos ascendere navim, ut præcederent eum trans fretum ad Bethsaidam, dum ipse dimitteret populum. |
46 Después de despedirse de ellos, se fue al monte a orar. | 46 Et cum dimisisset eos, abiit in montem orare. |
47 Al atardecer, estaba la barca en medio del mar y él, solo, en tierra. | 47 Et cum sero esset, erat navis in medio mari et ipse solus in terra. |
48 Viendo que ellos se fatigaban remando, pues el viento les era contrario, a eso de la cuarta vigilia de la noche viene hacia ellos caminando sobre el mar y quería pasarles de largo. | 48 Et videns eos laborantes in remigando (erat enim ventus contrarius eis) et circa quartam vigiliam noctis venit ad eos ambulans supra mare : et volebat præterire eos. |
49 Pero ellos viéndole caminar sobre el mar, creyeron que era un fantasma y se pusieron a gritar, | 49 At illi ut viderunt eum ambulantem supra mare, putaverunt phantasma esse, et exclamaverunt. |
50 pues todos le habían visto y estaban turbados. Pero él, al instante, les habló, diciéndoles: «¡Animo!, que soy yo, no temáis». | 50 Omnes enim viderunt eum, et conturbati sunt. Et statim locutus est cum eis, et dixit eis : Confidite, ego sum : nolite timere. |
51 Subió entonces donde ellos a la barca, y amainó el viento, y quedaron en su interior completamente estupefactos, | 51 Et ascendit ad illos in navim, et cessavit ventus. Et plus magis intra se stupebant : |
52 pues no habían entendido lo de los panes, sino que su mente estaba embotada. | 52 non enim intellexerunt de panibus : erat enim cor eorum obcæcatum. |
53 Terminada la travesía, llegaron a tierra en Genesaret y atracaron. | 53 Et cum transfretassent, venerunt in terram Genesareth, et applicuerunt. |
54 Apenas desembarcaron, le reconocieron en seguida, | 54 Cumque egressi essent de navi, continuo cognoverunt eum : |
55 recorrieron toda aquella región y comenzaron a traer a los enfermos en camillas adonde oían que él estaba. | 55 et percurrentes universam regionem illam, cœperunt in grabatis eos, qui se male habebant, circumferre, ubi audiebant eum esse. |
56 Y dondequiera que entraba, en pueblos, ciudades o aldeas, colocaban a los enfermos en las plazas y le pedían que tocaran siquiera la orla de su manto; y cuantos la tocaron quedaban salvados. | 56 Et quocumque introibat, in vicos, vel in villas aut civitates, in plateis ponebant infirmos, et deprecabantur eum, ut vel fimbriam vestimenti ejus tangerent, et quotquot tangebant eum, salvi fiebant. |